Jordi Arquer

L'Estatut de Catalunya


Article publicat a «Hora», any II, n. 24, el 20 de juny del 1931.


D'una manera silenciosa i poc democràtica han estat nomenats els diputats de la Generalitat que hauran d'elaborar l'Estatut de Catalunya, aquest Estatut que es confeccionarà sota el signe del servilisme pel sol fet d'haver de portar-lo, una vegada aprovat pel poble català, a l'aprovació d'unes Corts Constituents espanyoles.

El nomenament dels diputats, les seves reunions, no han estat pas seguides amb viu interès pel poble. Les masses treballadores viuen en quasi llur totalitat allunyades d'aquests fets. Entre els encarregats d'elaborar l'Estatut havien d'ésser nomenats directament per l'elecció popular i per aquest sol fi.

I en posar a referèndum l'Estatut elaborat, si no obté com a mínim un 75 per 100 dels sufragis del cens electoral, no podrem considerar-lo com l'«Estatut de Catalunya».

Nosaltres som irreductiblement oposats a portar a les Corts Constituents aquest Estatut.

Nosaltres som irreductiblement oposats a l'estructuració d'una simple autonomia, per àmplia que sigui.

Nosaltres no creiem en la unitat espanyola i per això demanem—encara que Macià i els seus n'hagin renegat—la constitució de l'Estat Català Independent, que pacti amb peu d'igualtat amb els altres Estats peninsulars per a formar la Unió de Repúbliques d'Ibèria!

I això que nosaltres demanem, no és res més que el que demanaven els «macianistes» ahir—oh, Constitució de la República Catalana acordada en el Congrés Separatista de l'Havana, presidit per Macià!—això és: l'indiscutible dret dels pobles a disposar dels propis destins, a estructurar com millor els plagui la seva vida interior i exterior... sense demanar permís a unes Corts del país opressor!