Capítol 23 | Índex | 25. Capítol



Capítol vint-i-quatrè
El futur de la religió

I com amb l'estat, passa amb la religió. No serà “abolida”, hom no “enderrocarà déu”, ni “s'arrabassarà la religió dels cors de la gent”, com proclamen els discursos ximples amb els qual hom ataca els socialdemòcrates de sentiment ateu. Aquestes absurditats la socialdemocràcia les deixa als ideòlegs burgesos, que intentaren aquests mitjans en la revolució francesa i naufragaren naturalment de forma miserable. Sense atacs violents ni opressió d'opinions, de la mena que siguen, les organitzacions religioses i amb elles les esglésies s'esvairan gradualment.

La religió és el reflex especular transcendent de la situació social de cada època. En la mesura que avança el desenvolupament humà, la societat es transforma, es transforma la religió que és, com deia Marx, l'esforç del poble cap a una felicitat il·lusòria, que s'origina de la situació de la societat, que requereix la il·lusió (1), però s'esvaeix tan bon punt el reconeixement de la felicitat real i la possibilitat de realitzar-la penetren en les masses. Les classes dominants malden en interès propi per impedir aquest reconeixement, i cerquen de conservar la religió com a mitjà del llur domini, la qual cosa s'expressa nítidament en la coneguda sentència: “Cal mantindre la religió per al poble”. Aquest negoci esdevé en una societat fonamentada en el domini de classe una important funció oficial. Es constitueix una casta, que assum aquesta funció i adreça tota la seua astúcia en mantindre i expandir l'estructura, perquè així creix el seu propi poder i control.

Inicialment fetitxisme en els nivells culturals més baixos, en les condicions socials primitives, la religió esdevé politeisme en el desenvolupament superior, i monoteisme en una cultura encara més avançada. No són els déus els qui han creat els humans, sinó els humans els que han fet els déus, déu. “A imatge seva (de l'esser humà), semblant a ell, el creà” (déu), i no a l'inrevés. Ja també el monoteisme es dissol i s'evapora com més va més en un panteisme que ho abasta i penetra tot. La ciència natural va fer un mite de la doctrina de la creació de la terra en sis dies; l'astronomia, la matemàtica i la física fan del cel una imatge en l'aire, els estels de la volta del cel que fa de tro als àngels, esdevenen estels fixos i planetes, la natura dels quals exclou tota vida angelical.

La classe dominant, que veu amenaçada la seua existència, s'aferra a la religió com a suport de tota autoritat, com cada classe dominant ha sostingut fins ara.(2) La burgesia mateixa no creu, i mitjançant tot el seu desenvolupament, mitjançant la ciència moderna que ha criat en la falda, ha destruït la fe en la religió i en tota autoritat. La fe es tan sols una fe aparent, i l'església assum l'ajut de falsa amiga, perquè ella mateixa requereix l'ajut. “La religió és necessària per al poble”.

Per a la nova societat no existirà cap consideració. L'avenç humà incessant i la ciència sense falsificacions li seran instrumentals. Si algú té encara necessitats religioses, les podrà satisfer amb els seus iguals. La societat no en tindrà curà. També el capellà ha de treballar per viure, i mentre aprèn així, arribarà també un moment per a ell on veurà, que ço suprem és ésser un humà.

Ètica i moral existeixen també sense la religió; el contrari tan sols volen sostindre-ho xiples o hipòcrites. Ètica i moral són les expressions de conceptes que regulen les relacions mútues dels éssers humans i el llur comportament, mentre la religió abasta les relacions dels éssers humans amb ésser suprasensibles. Però, com la religió, també els conceptes sobre la moral s'originen de la condició social existent dels éssers humans.(3) El caníbal considera la ingestió d'humans com força moral; com a moral veien grecs i romans l'esclavitud, el senyor feudal de l'edat mitjana la servitud i la subjecció; altament moral sembla al capitalista modern la relació laboral salarial, l'explotació de la dona i la desmoralització de l'infant pel treball industrial.(4) Quatre nivells socials i quatre concepcions moral, però en cap domina la concepció moral superior. La condició moral superior és aquella en la qual les persones es confronten com a lliures i iguals, i en la qual la sentència: “lo que no vulgues que hom et faça a tu, no ho faces a cap altre”, domina totes les relacions humanes. En l'edat mitjana l'arbre genealògic dels éssers humans decidia la seva posició, i contràriament en el futur l'ésser humà valdrà com a ésser humà. I el futur pertany al socialisme.


Notes d'August Bebel

(1) Karl Marx, Einleitung zur Kritik der Hegelschen Rechtsphilosophie. Deutsch-Französische Jahrbücher, 1. und 2. Lieferung. Paris 1844. <=

(2) Què hi pensaven els antics ho mostra la següent declaració d'Aristòtil: “El tirà (el nom de l'autòcrata en l'antiga Grècia) ha d'adquirir l'apariència de prendre's la religió d'una manera inusualment seriosa. Ja que els súbdits esperaran menys un tractament il·legal si creuen que els canvis del senyor són temerosos dels déus i pietosos, i d'altra banda no emprendran tan fàcilment quelcom en contra, ja que tindrà els déus com a suport”. Aristòtil, Política.

“El príncep ha de posseir bones qualitats humanes o, encara millor, ha de semblar-ho; cal, en particular, que aparente una completa pietat, una completa religiositat. Si també alguns hi penetren, hauria de mantindre silenci; ja que la majestat estatal protegeix el príncep, i aquesta protecció li permet, si ho exigeix el seu benefici, poder recórrer a l'aspecte contrari. El gros dels súbdits, perquè en moltes ocasions, quan no li molestava, es mostrà temerós de déu, el tindra sempre per un home honorable, fins i tot quan actua contra la lleialtat i la fe i contra la religió. En la resta hauria de tindre cura el príncep del culte i de l'església en particular.” Maquiavel en la seua famosa obra, El Príncep, capítol 18. <=

(3) Siehe K. Kautsky, Ethik und materialistische Geschichtsauffassung. Stuttgart 1905, Verlag J. H. W. Dietz Nachf. <=

(4) Si el burgès es troba en situació de justificar lo inadmissible, cal apostar milers contra un que farà una crida a la “moralitat”. La primavera del 1894, en una reunió d'un sínode evangèlic un assessor “liberal” del Tribunal de Justícia de Berlin declarava “moral” que tan sols tinguessen dret de vot en la unió religiosa els qui pagaven impostos.(!) <=