Du


Raya Dunayevskaya (Yaryshev, Ucraïna, 1.5.1910 – Chicago, Illinois, 9.6.1987)

Filòsofa. Nasqué com a Raya Shpigel (Ра́я Шпи́гель) en el si d'una família jueva. En migrar als Estats Units, abans de la guerra, la família li normalitzà el cognom a Rae Spiegel. Milità des de jove en el moviment comunista. Fou expulsada en el 1928 de les Joventuts Comunistes en defensar que calia sentir la resposta de Trockij a la seua pròpia expulsió del Partit Comunista Bolxevic. S'afegí a Boston al grup trotskista independent liderat per Antoinette Buchholz. En el 1937 anà a Mèxic i esdevingué secretària en llengua russa de Trockij. Les morts del seu pare i del seu germà, el 1938, la feren tornar als Estats Units. Arran del Pacte Molotov-Ribbentrop considerà insostenible la tesi de Trockij que la Unió Soviètica encara era un estat obrer, i hi trencà. Refusà fins i tot la idea que calgués defensar la Unió Soviètica d'una possible agressió imperialista. Per Dunayevskaya, la Unió Soviètica era una societat de capitalisme d'estat, alhora que veia aquesta tendència també present en altres països capitalistes. En el 1940 s'arrenglerà en el Workers Party (WP) quan aquest s'escindí de l'SWP. Dins de l'WP signava els articles com a Freddie Forest, mentre CLR James signava com a J. R. Johnson. Aquests pseudònims donarien nom a l'anomenada Tendència Johnson-Forest que, dins de l'WP sotenia que la Unió Soviètica era un “capitalisme d'estat”, mentre que la majoria de l'WP defensava la caracterització de “col·lectivisme burocràtic”. En el 1946, la Tendència Johnson-Forest trencà amb l'WP i, l'any següent, s'integraren en l'SWP amb qui compartien la caracterització de la situació de post-guerra mundial com a pre-revolucionària. En el 1951, la Tendència Johnson-Forest trencà amb la formulació leninista del partit i defensà el caràcter espontàniament revolucionari de la classe treballadora. En el 1953, passà a viure a Detroit. En 1955 trencà amb CLR James per fundar uns comitès al voltant de l'òrgan News and Letters. Aprofundí en Hegel per formular un marxisme humanista. En el 1984 deixà Detroit per passar a residir a Chicago.

Vegeu Raya Dunayevskaya Internet Archive i la seva versió en català.

Vincent Dunne (1890-1970)

Dirigent obrer. Fill d’una família pagesa irlandesa de cinc germans, de primer establerta a Kansas i, després, a Minnesota. Membre de la IWW, ingressà en el Partit Comunista, que abandonà per entrar en el trotskista SWP. El 1934, al costat de Farrell Dobbs i de Carl Skogland dirigí la vaga de camioners de Minneapolis. El 1938 participà en la reunió d’una delegació del SWP amb Trockij a Mèxic, de la qual sorgiria la fundació de la Quarta Internacional.

Vegeu l’Arxiu d’obres de Vincent Dunne (en construcció).


Index de la lletra d

Index onomàstic | Index de l'enciclopèdia