CONTRIBUCIÓ A LA CARACTERITZACIÓ DEL ROMANTICISME ECONÒMIC

Lenin

1897

SISMONDI I ELS NOSTRES SISMONDISTES PATRIS



Sismondi (J. C. L. Simonde de Sismondi), economista suís que va escriure al començament del segle XIX, ofereix especial interès per a la solució dels problemes econòmics generals que actualment es plantegen en Rússia amb tota la força. Si hi agreguem que en la història de l’economia política ocupa un lloc a banda, al marge dels corrents principals, que és un partidari fervent de la petita producció i que s’alça (com els populistes russos contemporanis), contra els defensors i ideòlegs de les grans empreses, llavors el lector comprendrà el per què de la nostra intenció de fer una ressenya de la seua doctrina en els seus trets principals i en la seua relació amb altres corrents (contemporànies a ell i posteriors) de la ciència econòmica. L’interès que ofereix l’estudi de Sismondi cobra intensitat especial precisament ara, perquè en la revista Rússkoie Bogatstvo de l’any passat, 1896, hem trobat un article dedicat també a l’exposició de la seua doctrina (B. Efrussi: “Les concepcions economicosocials de Simonde de Sismondi”, Rússkoie Bogatstvo, 1896, núms. 7 i 8)1.


El col·laborador de Rússkoie Bogatstvo declara, des del començament, que no hi hagut cap escriptor “que haja sigut objecte d’una apreciació tan errònia” com Sismondi, a qui, segons ell, s’ha tractat de presentar, “injustament”, bé com a reaccionari, bé com a utopista. Tot al contrari. Precisament aquesta apreciació de Sismondi és la que s’ajusta a la veritat. L’article de Rússkoie Bogatstvo, que constitueix una exposició detallada i escrupolosa de la teoria de Sismondi, fa una definició en tot sentit errònia d’aquesta2, perquè idealitza Sismondi en els aspectes en què la seua doctrina més s’aproxima als populistes, ignorant i presentant davall una falsa llum el lloc que ocupa respecte dels corrents posteriors de la ciència econòmica. Per això, la nostra exposició i anàlisi de la doctrina de Sismondi seran, alhora, una crítica de l’article de B. Efrussi.



1 Efrussi va morir l’any 1897. Rússkoie Bogatstvo li dedica un article necrològic en el seu número del mes de març de 1897.

2 És ben cert que Sismondi no era socialista, tal como ho remarca Efrussi al començament del seu article, repetint el que va dir Lippert (veure Handwörterbuch der Staatseissenschaften, V. Band, artikel “Sismondi”, von Lippert, Seite 678.