El Capital. Primera Part | Epíleg de la segona edició

Prefaci a la primera edició

Aquest treball, del qual el primer volum lliur a mans del públic, constitueix la continuació dels meus escrits publicats el 1859 com a «Crítica de l'economia política». La llarga pausa entre l'inici i la continuació es deu a una malaltia de molts anys, que va interrompre la meua feina una vegada i una altra.

El contingut d'aquests escrits anteriors es resum en el primer capítol d'aquest volum. No tan sols és això la continuació i l'acabament d'allò. La presentació s'ha millorat. En la mesura que ho han permès les circumstàncies, s'hi han desenvolupat punts abans tan sols suggerits, mentre que en altres se suggereix ço que s'hi havia desenvolupat abans. Les parts corresponents a la història del valor i a la teoria dels diners s'hi ometen del tot, naturalment. No obstant, el lector dels escrits anteriors trobarà a les notes del primer capítol noves fonts de la història d'aquella teoria.

Que tot inici és feixuc és vàlid per qualsevol ciència. La comprensió del primer capítol, i de fet de la part que conté l'anàlisi de la mercaderia, resultarà doncs el més difícil. Pel que fa a l'anàlisi de la substància del valor i a l'augment del valor, he popularitzat (1) en la mesura del possible la forma del valor i he donat una explicació definida de la forma monetària, i és ara menys carregada i més simple. L'esperit humà l'ha cercat debades durant més de 2.000 anys, mentre que d'altra banda en l'anàlisi de moltes formes més carregades i complicades hi ha reeixit si més no de forma aproximada. Per què? Perquè és més fàcil d'estudiar el cos sencer que no la cèl·lula corporal. A més, per l'anàlisi de les formes econòmiques no servien ni el microscopi ni els reactius químics. La força d'abstració els ha de substituir a tots dos. Per a la societat burgesa, però, el caràcter de mercaderies dels productes del treball o el caràcter de valors de les mercaderies són la forma cel·lular de l'economia. Els incults basen la llur anàlisi en nicieses nues que els aclaparen. Es tracta per tant de nicieses, però tan sols en la mesura que es tracta d'anatomia micrològica.

Amb l'excepció de la secció de la forma del valor hom no serà capaç d'acusar per tant aquest llibre de foscor. M'adreç, és clar, als lectors que volen aprendre, i per tant, pensar quelcom nou.

El físic observa els processos naturals tant quan li apareixen boirosos a la ment sota la forma més concisa i influències perturbadores, com, quan li és possible, fa experiments sota condicions que asseguren el caràcter pur del procés. Ço que he d'investigar en aquest treball és el sistema de producció capitalista i les condicions de producció i de comerç que li són apropiades. La llur localització clàssica ha sigut fins ara Anglaterra. Aquesta és la raó per la qual serveix en el meu desenvolupament teòric com a principal exemple. Amb tot, si el vici alemany del fariseïsme continua a carregar contra les condicions de la indústria i de l'agricultura angleses amb l'objectiu optimista de calmar els ànims per dir que a Alemanya les coses no van tan malament encara, aleshores he d'exclamar: De te fabula narratur! <de tu parla la fàbula!>

Això no té a veure amb el grau més gran o més petit del desenvolupament dels antagonismes socials, que sorgeixen de les lleis de la natura de la producció capitalista. Al voltant d'aquestes lleis s'imbrinquen tendències diverses. Els països industrialment més desenvolupats únicament mostren als menys desenvolupats la imatge del llur propi futur.

Però passam-hi. Allà on la producció capitalista no s'hi ha desenvolupat completament entre nosaltres, és a dir en fàbriques reals, les condicions són encara pitjors que les d'Anglaterra, perquè la contrapartida de les lleis fabrils hu manca. En totes les altres esferes no tan sols el desenvolupament de la producció capitalista, sinó també la manca d'aquest desenvolupament, ens tormenten igualment per tota la resta de l'Europa Occidental continental. A banda de les noves situacions de calamitat, hi resta tota una sèrie de situacions residuals, que sorgeixen de la foresta de l'antigor i que influeixen en els actuals sistemes de producció amb la seua rèmora de condicions socials i polítiques adverses. Patim no tan sols pels vius, sinó també pels morts. Le mort saisit le vif! <els morts vigilen els vius!>

Amb comparació amb les angleses, les estatístiques socials d'Alemanya i de la resta de l'Europa Occidental continental són miserables. Amb tot cal aprofundir-hi força per fer-se una idea del cap de Medusa que hi amaguen. Les nostres pròpies condicions ens atemoririen si els nostres governs i parlaments, com els anglesos, nomenassen comissions periòdiques de recerca de les condicions econòmiques, i si aquestes comissions fossen equipades amb el mateix poder absolut, com a Anglaterra, per la recerca de la veritat, si aconseguissen de trobar experts similars als imparcials i implacables supervisors de fàbriques d'Anglaterra, si tinguessen els seus corresponents metges a la «Public Health» (sanitat pública), els seus comissaris de vigilància contra l'explotació de dones i criatures, de les condicions d'allotjament i d'alimentació. Perseu necessitava un cap boirós per acaçar monstres. Nosaltres hi ficam el cap boirós entre l'ull i l'orella, per tal de conèixer l'existència dels monstres sempre negats.

Cal que hom no s'hi equivoque. Així com la guerra de la independència americana del segle XVIII fou el toc de crida per les classes intermèdies europees, la guerra civil americana del XIX ho serà per la classe obrera europea. A Anglaterra el procés de circulació és sota amenaça. En un cert moment àlgid pot repercutir en el continent. Ho farà amb formes més brutals o més humanes, d'acord amb el grau de desenvolupament de la classe obrera. Si deixam de banda motius més elevats, és en el seu interès l'eliminació de tots els obstacles controlables per llei que limiten el desenvolupament de la classe obrera, i especialment el sistema que la supedita a les actuals classes dominants. He dedicat un lloc especial entre d'altres coses, a la història, contingut i resultats de la legislació fabril anglesa en aquest aspecte. Una nació ha d'aprendre i ho pot fer de les altres. Fins i tot quan una societat arriba a copsar la llei natural del seu moviment&mdash;i aquest és l'objectiu darrer d'aquest treball, revelar les lleis del moviment econòmic de la societat moderna&mdash;les seues fases de desenvolupament natural no es poden ni saltar ni abolir. Però es poden escurçar i moderar.

Per tal d'evitar possibles malentesos, un mot. No dibuix les formes del capitalista i del propietari sota una llum rosada. Però certament les condicions i interessos de classe afecten únicament les persones, en la mesura que són la personificació de les categories econòmiques, els portadors. Res més lluny del meu punt de vista, que entén el desenvolupament de la formació econòmica de la societat com un procés natural i històric, que fer responsables els individus de les relacions envers les quals n'és socialment creat, per molt que puga depassar-les subjectivament.

En l'esfera de l'economia política la lliure recerca científica no es troba tan sols els mateixos enemics que en totes les altres esferes. La natura particular del material que tractam, convoca en el camp de batalla les més violentes, mesquines i malignes passions del cor humà, les fúries de l'interès privat. L'Alta Església anglesa, per exemple, serà molt més disposada a perdonar un atac contra 38 dels seus 39 articles de fe que contra 1/39 dels seus ingressos monetaris. A dia d'avui l'ateïsme és fet una culpa levis, en relació amb la crítica de les relacions de propietat vigents. Amb tot hi ha un avenç inconfusible. Em referesc, per exemple, al Llibre Blau publicat en les darreres setmanes: «Correspondence with Her Majesty's Missions Abroad, regarding Industrial Questions and Trades Unions». Els representants a l'exterior de la corona anglesa hi declaren amb un munt de mots que a Alemanya, a França, en breu a tots els estats cultes del continent europeu, hi ha una transformació de les relacions existents del capital i del treball tan evident i inevitable com a Anglaterra. Al mateix temps, des de l'altra banda de l'Oceà Atlàntic el senyor Wade, vicepresident dels Estats Units de Nord-amèrica declara en meetings públics: després del bandejament de l'esclavatge apareix en l'ordre del dia una transformació de les relacions del capital i de la propietat de la terra! Són els signes dels temps que no es poden amagar sota mantells de porpra o cassaques negres. No suposen que demà s'esdevindrà un miracle. Mostren que, dins les pròpies classes dirigents, es fa evident que la societat actual no és cap cristall sòlid, sinó un organisme capaç de transformació i que es troba en procés de canvi.

El segon volum d'aquest escrit tractarà del procés de circulació del capital (Llibre II) i de les formes del procés del seu desenvolupament (Llibre III), i el tercer i darrer (Llibre IV) de la història de la teoria.

Every opinion based on scientific criticism I welcome. As to prejudices of so-called public opinion, to which I have never made concessions, now as aforetime the maxim of the great Florentine is mine: </html

Tota opinió basada en la crítica científica és benvinguda. Quant als prejudici de l'anomenada opinió pública, a la qual mai no he fet cap concessió, ara com sempre la màxima del gran florentí la faig meua:

Segui il tuo corso, e lascia dir le genti!

 Londres, 25 de juliol del 1867

Karl Marx

Notes

(1) Això és del tot necessàri, ja que fins i tot la part de l'obra F. Lassalles Schrift contra Schulze-Delitzsch, on declara que ofereix «la quintessència espiritual» als meus desenvolupaments sobre aquests temes, conté importants malentesos. En passant. Quan F. Lassalle pren gairebé literalment dels meus escrits, i sense reconèixer-ho, totes les afirmacions teòriques general de les seues obres econòmiques, com ara el caràcter històric del capital, la relació entre les condicions de producció i el sistema de producció, etc., etc., fins i tot la terminologia que he creada, potser tot plegat es deu a les necessitats de propaganda. Ací, és clar, no em referesc a la seua detallada elaboració i aplicació d'aquestes proposicions, amb les quals no hi tinc res a veure. <=