Andreu Nin

Per l'amnistia


Publicat originalment a “El Cor del Poble”, el 5 de juny del 1912.


Un clam de pietat i de justícia s'aixeca de tot Espanya demanant la llibertat dels que estan empresonats pels delictes polítics i socials.

En Josep Canalejas Méndez, renegant dels seus principis liberals i democràtics, sense que cap esdeveniment transcendental ho justifiqui, manté empresonats gran nombre de ciutadans que no han comès cap altre delicte que el de pensar lliurement en una societat més perfecta que la nostra.

Per la nostra dignitat de ciutadans d'un país europeu, nosaltres no podem permetre que l'actual situació persisteixi.

I la nostra veu jovenívola, estrident i acusadora, viril i entusiasta, clamarà per tal que la justícia triomfi i l'imperi de la pau i de la llibertat es restableixi.

Totes les causes inspirades en un alt sentit humanitari tindran en nosaltres fidel ressò i un defensor xardorós.

¿Com hem, doncs, de negar el nostre suport a aquesta santa causa de l'amnistia?

Les nostres plomes vibraran amb tota la nostra ànima, amarada de nobles anhels i enlairades idealitats, per a l'alliberament d'aquests homes que pateixen a les presons d'Espanya. I direm la veritat, neta i crua, sense eufemismes, acusant a qui sigui i per enlairat que es trobi; que no repararem a dir públicament que els presos per la vaga de setembre en la “Presó Model” ho són injustament en mèrits d'un complot tramat a les antesales del Govern Civil; que els quatre ciutadans que resten empresonats per aquell motiu no cometeren cap delicte; que el senyor Portela Valladares els manté empresonats per justificar la seva covarda actitud davant les classes conservadores i presentar-se com a salvador de la pau i tranquil·litat de Barcelona.

Això, i molt més, estem disposats a demostrar en articles successius, car ni la nostra fermesa de voluntat ni el nostre coratge no decauran, que per la llibertat i la justícia estem disposats a tots els sacrificis.

La nostra campanya continuarà fins que aquests dignes obrers, mancats de llibertat, puguin retornar a les llurs llars, ensenyorides per la fam i la desolació.