Origen i desenvolupament del federalisme soviètic. - La fundació de la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques (U.R.S.S.) i la seva significació. - Trets característics de la Unió.
La realització pràctica dels principis nacionalitaris del bolxevisme no ha estat, ni podia ésser, obra d'un dia. A part que les revolucions no es fan d'acord amb un recepta sàviament conjuminada, que la destrucció de les supervivència del vell règim i la construcció d'un ordre de coses nou, fonamentalment distint de l'anterior exigeixen un esforç gegantí i un treball tenaç en el qual les masses treballadores han de posar a contribució tota llur força creadora, que les dificultats amb què es tropa són immenses, cal tenir en compte que la revolució proletària russa, abans de lliurar-se de ple a la tasca constructiva, ha hagut de passar per un llarg període de guerra civil, de lluita contra la intervenció estrangera i la misèria, que ha retardat el procés de formació i consolidació del nou règim.
Des del primer dia de la seva victòria, la revolució russa, com ja hem vist, afirmà els drets sobirans de totes les nacions que constituïen l'Imperi, i aquesta afirmació no fou purament verbal, ans anà seguida de les mesures pràctiques corresponents. Han calgut, però, uns quants anys perquè l'organització relativament caòtica que caracteritza l'Estat soviètic en els seus primers temps es veiés convertida en un sistema polític ben estructurat, que garanteix la plenitud de drets de les nacionalitats, llur desenvolupament en tots els aspectes, llur convivència pacífica i la indispensable unitat d'acció per a fer front a l'enemic comú: l'imperialisme mundial. Una ullada a l'evolució de les formes estatals soviètiques del 1917 fins el 1923, en què es constituí la U.R.S.S. ens donarà una idea del camí recorregut.
El règim soviètic es basa en el dret de les masses populars a organitzar-se lliurement, a crear els òrgans de poder que expressen llur voluntat revolucionària en uns moments en què el nou règim encara es troba en estat embrionari. La revolució d'octubre, que havia destruït tot el vell mecanisme, exigia del proletariat i de la pagesia la creació d'un nou Estat. Els Soviets i llurs congressos en foren el fonament. Damunt d'aquest fonament es bastí el poder central. Es comprèn que, en aquestes circumstàncies, la Rússia soviètica fos, al seu començ, un gran nombre de soviets independents que no estaven lligats per un centre. Fou més tard, per la força mateixa de les coses, que es constituí el veritable poder central. L'Estat obrer no s'organitzà de dalt a baix, sinó de baix a dalt.
Malgrat, però, la independència formal dels inicis, l'odi als explotadors i la necessitat de lluitar contra ells en comú impel·leix els soviets a la unitat d'acció, que es pacta en els congressos locals i regionals. El juny del 1918 el primer congrés de presidents dels “Comitès Executius Soviètics” de províncies ja considera nociva la interpretació de la consigna de “tot el poder als Soviets” en el sentit de llur independència en relació amb el centre. Al caotisme dels primers mesos succeí el centralisme voluntari, la unió voluntària dels soviets en nació.
El procés d'unió dels soviets no s'efectuà d'una manera unilateral, d'acord amb un pla prèviament establert. D'antuvi, per exemple, es constituïren “repúbliques” provincials, federacions regionals, comarcals i fins i tot locals, que no responien a cap interès efectiu. No trigà, però, a imposar-se, com era lògic, el principi nacional: el proletariat havia d'organitzar la unitat de la nació dins cada territori nacional. La necessitat de federar les nacions havia de sorgir forçosament com una exigència dictada pels interessos econòmics i la finalitat comuna.
És indiscutible, malgrat la disgregació i la independència de la primera època, que el federalisme no era indiferent als soviets. Al contrari, el germen federalista ja el trobem en les primeres formes de relació, ja al·ludides, entre els òrgans locals de poder, per mitjà dels congressos, els Comitès Executius provincials, etc., etcètera. D'ací que dos tan fàcil el trànsit al “centralisme democràtic” que trobà la seva primera encarnació en la República Socialista Federal dels Soviets de Rússia (R.S.F.S.R.). Les nocions de dictadura i federació es fongueren en la idea del règim soviètic panrús, creat per la unió voluntària dels pobles, forta i ferma, tanmateix, en la seva realització. La lògica de la lluita armada exigia la centralització del poder, la concentració de tota la puixança política i econòmica dels soviets en un centre proletari. Les necessitats de la guerra civil determinaren una intensificació extraordinària del centralisme en tots els camps.
La federació, doncs, durant un període força llarg, en realitat no existí, per tal com les circumstàncies no ho permetien. El propòsit, però, d'establir un règim federatiu existia. Tant és així, que, àdhuc en plena guerra civil, el mes de juny del 1919, el Comitè Central Executiu dels Soviets decretà la unió de les Repúbliques soviètiques de Rússia, Ucraina, Letònia, Lituània, Rússia Blanca i Crimea.
Dins la pròpia R.S.F.S.R. la idea federativa també persisteix, i només les dificultats del moment no permeteren de portar-la a la pràctica d'una manera immediata. El Comissariat de les Nacionalitats invita constantment els soviets a aplegar-se en unitats autònomes. El 9 d'octubre del 1918 un decret del Consell de Comissaris del Poble crea la “Comunitat” autònoma dels alemanys del Volga. El 22 i el 29 de maig del 1920 i l'1 de setembre del mateix any es constitueixen, respectivament, les de Baixquíria, Tartària i Quirguísia.
La creació d'aquestes primeres Repúbliques fou el pròleg del vast moviment autonòmico-federatiu que es produeix a la R.S.F.S.R. en acabar-se la guerra civil. Entre els anys 1921 i 1924 sorgeixen a l'interior d'aquesta federació tot un seguit de noves unitats polítiques. S'organitzen les repúbliques autònomes dels muntanyencs del Caucas del Nord i del Daguestan, les de Crimea i de Iakutsk, les de Carèlia, Mongòlia-Buriatsk i dels alemanys del Volga, constituïdes abans en regions autònomes. Poc temps després, però, per disposició del Comitè Central Executiu dels Soviets, es reconegué el dret als pobles del Turquestan de sortir de la República Socialista Soviètica que els englobava i constituir-se, en concordança amb el principi nacional, en unitats estatals: les Repúbliques independents d'Usbequistan i Turmenistan, la República autònoma dels Tadgic i la regió autònoma de Karapalkpark dins la primera i la segona, respectivament, i, per fi, la regió autònoma de Karaquirguískaia, que passava a ésser part integrant de la R.S.F.S.R. Aquesta quedà integrada per 11 Repúbliques (ara són 9) i 10 regions autònomes (ara són 13) no russes, a les quals cal afegir el nucli gran-rus, no cobert per institucions autònomes.
Les relacions federatives dins d'aquesta xarxa de pobles autònoms eren molt complicades, i segueixen essent-ho, per tal com la constitució de la U.R.S.S. gairebé no va modificar-les.
Fora de la R.S.F.S.R. es produïa un procés idèntic. Al redol d'aquesta federació fonamental existien les Repúbliques Soviètiques formades com a conseqüència de la liquidació dels governs democràtico-burgesos d'Aserbeidjan, Armènia i Geòrgia i la reconquista del poder pels obrers i camperols ucrainians al sud de Rússia. Aquestes Repúbliques estaven lligades amb la R.S.F.S.R. per pactes que establien la necessària coordinació, principalment mitjançant la fusió dels comissariats corresponents, d'aquells serveis que, com és ara els de Guerra, Comunicacions, Treball, Comerç Exterior, Economia, etc., exigien imperiosament l'acord i la unitat d'acció.
Les repúbliques que no formaven part de la R.S.F.S.R. eren completament independents en totes les funcions no coordinades com a resultat dels pactes a què hem al·ludit. En l'esfera que no era de la seva competència, la R.S.F.S.R. no s'hi immiscuïa per a res. Les repúbliques autònomes que integraven aquesta última federació tenien, al contrari, concretament delimitada llur competència autonòmica. Tota la resta era reservada a la R.S.F.S.R. Teníem, doncs, dos tipus de federació: un de “federació àmplia”, un altre de “federació restringida”. En el primer era sotmesa a norma l'administració federal; en el segon, l'administració autònoma. Les formes en què el sistema trobava la seva expressió pràctica distaven molt d'ésser simples. Hi havia, sobretot, una gran confusió quant als Comissariats dels Departaments unificats.
Calia superar aquesta etapa en el procés de desenvolupament del federalisme soviètic. Calia regular les relacions entre les repúbliques, estructurar-les en una organització que, bo i respectant els drets de tots els pobles, fos coherent i forta. El terreny estava preparat per una convivència efectiva i una col·laboració fraternal i fecunda. I el 30 de desembre del 1922 es constituïa la U.R.S.S.
La idea de la creació d'una “Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques” fou llançada per primera vegada en el congrés federal de les repúbliques transcaucàsiques d'Armènia, Geòrgia i Aserbeidjan. Les repúbliques d'Ucraïna i Rússia Blanca s'associaren poc temps després a aquesta iniciativa, i el X congrés dels Soviets panrussos, celebrat l'any 1922, reconegué que “la unió de les repúbliques soviètiques sobre unes bases permanents i més sòlides dins una Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques” era necessària i oportuna, i adoptà una resolució on es fixaven els principis fonamentals d'aquesta unió.
El 30 de desembre del mateix any, en el primer congrés de totes les repúbliques soviètiques, reunit a Moscou, s'adoptà el pacte de fundació de la U.R.S.S., que serví de base a la futura Constitució de la nova estructura política, aprovada definitivament el 31 de gener del 1924 pel II congrés dels Soviets de la Unió. Signaven el pacte la República Socialista Federativa dels Soviets de Rússia, la República Socialista dels Soviets d'Ucraina, la República Socialista dels Soviets de la Rússia Blanca i la República Socialista Federativa dels Soviets de la Transcaucàsia.
La constitució de la U.R.S.S. era imperiosament dictada per les circumstàncies. La situació de les repúbliques, com a conseqüència de la guerra imperialista, la guerra civil i el bloqueig, exigia la utilització racional de tots els recursos, la coordinació sistemàtica de la política econòmica a tot el territori, l'organització dels serveis de transport i comunicacions postals i telegràfiques; la necessitat de fer front als possibles atacs de l'exterior exigia l'organització eficaç de la defensa. Calia, finalment, regularitzar les relacions nacionals entre el proletariat de les regions centrals de la Gran Rússia i les masses obreres i camperoles de les diverses nacions soviètiques. El pacte del 1922 responia a totes aquestes exigències.
La U.R.S.S. és una forma d'organització estatal, sense precedents en la història, en la qual organització les nacions obtenen les màximes possibilitats de desenvolupament de llurs forces productives i de llur cultura. Les bases d'aquesta unió, voluntària i independent – cadascun dels seus membres té el dret de sortir-ne quan li plagui, – són la fraternitat i el treball, la voluntat de lluitar contra l'opressió i l'explotació, el fervorós anhel de bastir un món nou. En construir el nou Estat les repúbliques soviètiques instituïdes damunt el territori de l'ex-imperi tsarista prescindeixen deliberadament del nom de Rússia, símbol de la tirania d'ahir. La U.R.S.S. és el protoplasma de la futura Unió de Repúbliques Socialistes d'Europa primer, de la Unió Universal de Repúbliques Socialistes després. Les seves portes són obertes a totes les Repúbliques obreres que es vagin constituint.
La U.R.S.S., hem dit més amunt, és una forma d'organització estatal sense precedents en la història. Si solament ens fixéssim en l'aspecte exterior trobaríem, sense cap mena de dubte, analogies, però el règim soviètic, ultra la seva significació econòmica i política, que el separa fonamentalment de tots els Estats burgesos, es distingeix per una sèrie de trets característics que el fan inconfusible i que el jurisconsult M. Reichel (1) ha assenyalat amb innegable encert. Heus aquí els essencials, que definirem resumint el pensament de l'autor:
Del reconeixement de la sobirania de les nacions es desprèn el principi de la igualtat i de l'adhesió voluntària, que trobem en totes les constitucions federatives soviètiques.
L'expressió formal del principi voluntari en la constitució de la U.R.S.S. és el dret incondicional i permanent de sortir de la Unió i de les Repúbliques federades, principi que no trobem en cap constitució burgesa.
L'expressió formal del principi de la igualtat de totes les nacions, la trobem en l'existència d'un Consell de Nacionalitats especial en què estan representades no solament les repúbliques federades, sinó també les repúbliques i regiuons autònomes, i en la publicació, d'acord amb l'article 34 de la Constitució, dels decrets i resolucions governamentals en totes les llengües de la Unió. L'expressió pràctica de l'esmentat principi és l'ajut a les nacions ressagades, llur elevació fins al nivell material i cultural de les nacions avançades.
El caràcter socialista de la Unió Soviètica determina l'extensió de l'administració estatal a una esfera molt vasta de l'economia i la sistematització centralitzada de tota l'activitat econòmica i, com a conseqüència, una competència més ampla del poder central i una unitat material i una cohesió molt més estretes que no pas en les federacions burgeses. D'ací una elasticitat molt més gran de la Constitució, per tal com allí on s'organitza d'una manera sistemàtica, racional i conscient tota l'economia, han d'organitzar-se i modificar-se també racionalment i conscientment les institucions polítiques.
La dictadura del proletariat, que és la unitat política dels treballadors de totes les nacions i llurs repúbliques, combinada amb la unitat econòmica, per la força i la cohesió que comuniquen a la Unió, permeten, sense perill de disgregació, la sobirania de les Repúbliques i llur dret de sortir de la Unió. Aquesta característica és impossible de trobar en cap Estat plurinacional burgès. El dret de sortir de la Unió, encara que, com és d'esperar, no sigui mai utilitzat, serveix de garantia contra el nacionalisme dominador, exigeix l'aplicació inflexible d'una política de col·laboració voluntària i d'igualtat de les nacions.
Finalment, la unitat política i econòmica exigeix formes particulars de relació, desconegudes a les federacions burgeses, entre el poder central i les repúbliques.
Tots aquests trets característics es refereixen a la U.R.S.S., però també els trobem fonamentalment en les repúbliques del període precedent. Cal assenyalar, per a concloure, la forma especial d'unió de les nacions soviètiques dins les federacions que formen part de la Unió, com, per exemple, la R.S.F.S.R. o la Federació Transcaucàsica, on cadascuna e les Repúbliques – Geòrgia, Armènia i Aserbeidjan – constitueixen, de fet, una federació de repúbliques i regions autònomes.
Composició de la Unió – Els òrgans superiors de la U.R.S.S. i llurs relacions amb els de les Repúbliques federades.
La U.R.S.S., segons el cens més recent, el del 1926, compta amb una població de 147 milions d'habitants en xifres rodones, dels quals es corresponen 100.858.000 a la R.S.F.S.R., 29.020.000 a la República d'Ucraina, 4.984.000 a la de la Rússia Blanca, 5.862.000 a la Transcaucàsia i 6.267.000 a les Repúbliques de Turcmenistan, Usbequistan i Tadgisktan, que entraren a integrar la Unió amb posterioritat a les quatre primeres.
Componen la R.S.F.S.R. 11 repúbliques autònomes, 13 regions autònomes, 5 comarques, 33 províncies, 58 circumscripcions, 986 demarcacions i 2.791 cantons. El centre administratiu és Moscou.
Ucraina està integrada per una república autònoma, la de Moldàvia, 40 circumscripcions i 626 demarcacions. Centre administratiu: Khàrtov.
Formen la Rússia Blanca 8 circumscripcions i 104 demarcacions. La capital és Minsk.
La Transcaucàsia està constituïda per 3 repúbliques federals (Armènia, Aserbeidjan i Geòrgia), 1 república lligada per pacte especial (Abkhàsia), 2 repúbliques autònomes (Nakhitxevan i Adjar), 2 regions autònomes, 49 districtes i 733 cantons. El centre administratiu resideix a Tiflís.
La República de Turcmenistan la constitueixen 5 circumscripcions i 31 demarcacions. Té el centre administratiu a Aixkhabad.
Integren la República Socialista Soviètica d'Usbequistan, que té la capital a Taixkent, 10 demarcacions, una comarca i 10 cantons.
Finalment, la República de Tadjkistan està formada per 7 districtes, una regió autònoma i 30 cantons. La capital és Stalinabad.
En aquesta vasta unió de pobles, en la qual es parlen prop de 200 llengües i dialectes, els habitants de nacionalitat russa representen el 52,9 per 100, els ucrainians el 21,2, els russos blancs el 3,2, els cossacs 2,7, els usbecs el 2,6, els tàrtars el 2,0, els jueus, l'1,8, els armenis l'1,1, etc., etc.
Malgrat llur immensa heterogeneïtat ètnica, llurs diferències de cultura, de desenvolupament econòmic i de costums, els pobles que integren la Unió conviuen pacíficament damunt la base del respecte absolut de llurs drets i de la igualtat.
L'òrgan suprem de la U.R.S.S. és el congrés dels soviets, constituïts per delegats elegits a tot el territori de la Unió (2). El congrés elegeix un Consell de la Unió i un Consell de les nacionalitats, els quals constitueixen, amb igualtat de drets, el Comitè Central Executiu dels Soviets. El primer d'aquests Consells està format per representants de les Repúbliques federades proporcionalment a la població de cadascuna. En canvi, en el segon estan representades, a raó de 5 delegats, totes les repúbliques federades i autònomes, qualsevulla que sigui llur territori i població. Cada regió autònoma també té un representant. El Consell de les Nacionalitats dóna la possibilitat a cadascun dels pobles que formen la Unió, per petit que sigui, de fer sentir la seva veu.
Quan sorgeixen desacords entre els dos Consells es sotmeten a una Comissió paritària el president de la qual és designat per la Mesa del Consell Central Executiu, i no pot votar si no és membre de la Comissió. Si s'aconsegueix l'acord, aquest no és vàlid si no el ratifiquen cadascun dels Consells. Si no hi ha acord, la qüestió es sotmet a una reunió d'ambdós Consells. La votació, però, es fa per separat. En cas contrari, el Consell de la Unió sempre tindria la majoria, per tal com és gairebé quatre vegades més nombrós que el de les Nacionalitats.
Durant el període comprès entre les reunions del Comitè Central Executiu funciona la Mesa d'aquest, que assumeix les funcions d'òrgan suprem de la U.R.S.S.
El Consell de Comissaris del Poble és elegit pel Consell de la Unió i el de les Nacionalitats en sessió comuna.
Després dels congressos, els òrgans legislatiu i executiu superiors de la Unió són el Comitè Executiu Central i la seva Mesa, els quals tenen dret a orientar, en l'esperit de la Constitució, l'actuació dels òrgans superiors de les Repúbliques. En la pràctica, però, i tot i que constitucionalment el Comitè Executiu Central pot donar directives precises, no es fa ús d'aquesta facultat. El procediment habitual consisteix en la lectura d'informes dels governs de les Repúbliques federades, que són àmpliament discutits i objecte de resolucions que tenen el valor de directives generals.
El Consell de Comissaris del Poble no pot donar directives als Consells de Comissaris ni als Comitès Executius Centrals de les Repúbliques federades. L'única facultat de què gaudeix en aquest sentit és la d'influir directament sobre l'actuació dels Consells de Comissaris, i sobretot, liquidar els desacords entre aquests i els Comissariats de la U.R.S.S.
Els decrets i disposicions del congrés dels Soviets, del Comitè Central Executiu i del Consell de Comissaris del Poble de la U.R.S.S. són obligatoris a tot el territori de la Unió.
¿Com es garanteix l'estricte compliment de la Constitució, com s'efectua el control recíproc de tots els òrgans superiors per tal d'evitar desviacions dels principis fonamentals de la U.R.S.S., com es resolen els conflictes entre les diverses Repúbliques?
El Comitè Central Executiu de la U.R.S.S. té el dret de suspendre l'aplicació dels decrets i disposicions de la seva pròpia Mesa, dels congressos dels Soviets i els Comitès Executius Centrals de les Repúbliques federades i dels altres òrgans de poder, que vulnerin la Constitució. Si interpretéssim aquesta facultat atorgada per l'article 20 de la Constitució al Comitè Executiu en el sentit que aquest té dret d'anul·lar tots els decrets i disposicions que li sembli, de sobirania de la Repúbliques federades no en restaria res. Només es tracta, però, de salvaguardar els principis generals, d'anul·lar aquelles disposicions que puguin perjudicar els interessos legímits d'altres Repúbliques. Precisament la Unió és l'encarregada de resoldre les qüestions litigioses que sorgeixen entre elles.
Un dels trets més originals de la Constitució soviètica el trobem en els drets de les Repúbliques federades en relació amb la U.R.S.S., que no és un règim federal típic, sinó veritablement una Unió. Les Repúbliques que la integren són sobiranes, fins al punt de poder-se separar i constituir-se en Estats independents. I com que llurs fonaments són nacionals, llurs drets es desprenen del principi de l'autodeterminació. Aquests drets, com hem vist, es reflecteixen en l'estructura de la Unió i, particularment, en el Consell de les Nacionalitats, que representa totes les repúbliques i regions, i que es distingeix substancialment de les segones Cambres dels Estats federals.
Una altra particularitat característica. Àdhuc en l'esfera que correspon a la competència de la Unió les Repúbliques federades gaudeixen d'una certa llibertat d'acció. Els Comissariats del Poble d'aquestes Repúbliques no són simplement uns òrgans dels Comissariats corresponents de la Unió, sinó òrgans de les esmentades repúbliques subordinats a llur poder legislatiu. Un Comissariat de la Unió pot anul·lar els acords del de la República Federada si estan en contradicció amb les seves directives o la legislació general, però no pot fer-ho si els acords referits es basen en una disposició precisa del Consell de Comissaris de la República federada. Aleshores l'únic que pot fer el Comissariat de la Unió és protestar contra aquesta disposició davant el Consell de Comissaris d'aquella.
Les Repúbliques federades col·laboren activament en l'elaboració de la legislació general. Llurs representants participen, amb veu, però sense vot, en el Consell de Comissaris de la U.R.S.S. en els seus organismes superiors econòmics i en totes les comissions legislatives, on poden aportar proposicions concretes.
Finalment, els òrgans de les Repúbliques expressen sistemàticament llur opinió sobre el projectes legislatius de caràcter general, per mitjà de les representacions permanents – una mena d'ambaixades – que tenen a Moscou.
Ara ens resta a examinar concretament l'esfera de competència de la Unió i de les Repúbliques federades.
L'esfera de competència de la U.R.S.S. i de les Repúbliques federades. - Les Repúbliques i regions autònomes.
Corresponen a la competència dels òrgans superiors de la U.R.S.S., segons la Constitució: la política exterior, la modificació de les fronteres exteriors, els emprèstits interiors i exteriors, la direcció del comerç exterior i l'establiment del sistema de comerç interior, l'elaboració del pla econòmic general, els transports i els serveis postals i telegràfics, l'aprovació del pressupost general de la Unió, la instauració d'un sistema monetari i de crèdit únic, l'establiment dels principis generals de la política agrària i l'usdefruit de mines, boscos i aigües; la fixació de les bases de l'administració judicial i de la legislació civil i criminal, l'establiment de les lleis fonamentals del treball, la definició dels principis generals en l'esfera de la instrucció pública, l'adopció de mesures generals de Sanitat, el sistema de pesos i mesures, l'organització de l'estadística general, la legislació fonamental respecte al dret de ciutadania, el dret d'amnistia general, l'anul·lació de les disposicions dels congressos dels Soviets i dels Comitès Centrals Executius de les Repúbliques federades que vulnerin la Constitució, la solució de les qüestions litigioses que sorgeixin entre les Repúbliques federades. Per a donar al lector una idea de com es tradueix pràcticament la delimitació de facultats dels òrgans del poder central i dels poders federats, n'exposarem succintament l'expressió concreta en els aspectes més importants.
a) Política exterior
Abans de la fundació de la U.R.S.S. cada República tenia el seu Comissariat d'Afers Estrangers. El tractat de pau amb Polònia fou pactat amb la R.S.F.S.R. i Ucraina; el tractat amb Turquia, amb la R.S.F.S.R. i les repúbliques transcaucàsiques. A les conferències de Gènova i de Lausanna, però, ja hi assistiren delegacions comunes.
Actualment la política exterior correspon exclusivament al Comissariat del Poble d'Afers Estrangers de la Unió. Enfront del món capitalista – diu el preàmbul de la Constitució de la U.R.S.S. – les Repúbliques Soviètiques han de formar un front únic. Les Repúbliques federades, però, tenen representants dins el Comissariat, i els secretaris de les ambaixades particularment importants per a qualsevol d'aquelles són designats d'acord amb el govern de la República interessada.
No cal dir que la declaració de guerra i la conclusió de la pau també corresponen als òrgans superiors de la Unió: el congrés dels Soviets o el Comitè Central Executiu, en els quals, com hem vist, les repúbliques federades tenen garantida la participació.
b) Defensa de l'Estat
La Constitució de la U.R.S.S. confereix a la Unió “l'organització i la direcció de les forces militars”.
La legislació, en aquesta matèria, té caràcter general. En concordança amb les resolucions a què ha ens hem referit en un altre indret d'aquest llibre, s'han creat, però, formacions nacionals. El principi mateix de l'estructuració de l'Exèrcit damunt les bases d'una milícia territorial uneix – com fa observar S. Kotliarevski (3) – les qüestions d'organització de l'Exèrcit Vermell amb els interessos de les Repúbliques federades i les funcions pròpies d'aquestes Repúbliques.
En principi el servei militar és obligatori per a tots els ciutadans de la Unió, però “el Comissari del Poble de Guerra i Marina, d'acord amb els Consells de Comissaris del Poble de les Repúbliques federades corresponents pot dictar disposicions especials respecte al compliment del servei militar obligatori pels ciutadans de determinades regions i nacionalitats i, àdhuc, com a mesura temporal, no obligar els esmentats ciutadans al servei militar ateses les condicions locals o els costums”. A més a més, el Comissari, sempre d'acord amb el Govern de la República federada, té la facultat d'atorgar a les Comissions cantonals de reclutament el dret de concedir determinats avantatges als mobilitzats pel que es refereix a l'usdefruit de la terra, la instrucció, etc., etc.
En aquest aspecte queda un marge molt ample a la legislació de les Repúbliques i a l'aplicació per aquestes de les disposicions generals de la U.R.S.S. Hi ha, a més a més, tot un seguit de qüestions pràctiques d'organització de l'exèrcit que exigeixen l'acord entre el Comissari i els governs de les Repúbliques federades, per tal com cal prendre en consideració les particularitats de l'economia nacional, regional i local.
c) Transport, correus i telègrafs
Transport i comunicacions constitueixen, per llur mateix caràcter, una de les branques més centralitzades. La direcció i l'organització d'aquests serveis corresponen a dos Comissariats generals.
En els ferrocarrils i el transport marítim i fluvial la centralització és completa. En els altres aspectes de transport (per camins, carreteres, per mitjà d'automòbils, etc.), es permet un cert grau de descentralització. La competència de les Repúbliques federades aquí és bastant vasta.
El que hem dit respecte al transport també es refereix a les comunicacions.
d) Finances
Entren dins l'esfera de competència de la Unió l'elaboració d'un pressupost únic, del qual formen part els de les Repúbliques federades, la legislació i l'administració fiscals i l'establiment d'un sistema monetari i de crèdit únic.
Com que els interessos polítics i econòmics de les Repúbliques coincideixen, llurs pressupostos reflecteixen no solament llur situació financera i econòmica, sinó també la de la totalitat de la Unió. D'ací la unitat de pressupost, la qual no significa que els de les Repúbliques siguin una mena de secció del pressupost general. Al contrari, la llei indica categòricament la necessitat de garantir llur anivellació independent. La iniciativa i la llibertat d'acció són estimulades sistemàticament pels òrgans superiors de la Unió. D'altra banda, les Repúbliques federades comuniquen llur opinió sobre el pressupost general, i llurs facultats són molt àmplies, fins al punt de poder fer transferències de crèdit dels pressupostos dels Departaments unificats sense demanar l'autorització del poder central.
Quant als impostos, l'esfera de la competència de les Repúbliques és força vasta, per tal com gaudeixen d'un gran marge d'iniciativa per a aplicar els tributs de caràcter general i establir els de caràcter intern.
En l'aspecte financer, el sistema de relacions entre la Unió i les Repúbliques és molt complex, i només de mica en mica, amb l'ajut de l'experiència, es van fixant unes normes definides.
e) Economia
A diferència dels països capitalistes, l'economia soviètica està fonamentalment subordinada a un pla l'existència del qual constitueix precisament una de les premisses de l'economia socialista. En aquest aspecte la centralització no solament és inevitable, sinó que s'imposa imperiosament. Només els òrgans superiors de la Unió poden tenir en compte totes les particularitats econòmiques de les diverses nacionalitats i lligar-les en un pla únic inspirat en els principis socialistes.
El pla, però, mancaria de vida, fóra una simple creació burocràtica, si no fos el resultat de l'experiència i el treball comuns, si no participessin en la seva elaboració tots els pobles de la gran Unió soviètica. Per això la indispensable centralització de principi, que pressuposa la unitat d'orientació, no exclou, ni de bon tros, la descentralització. El pla general es basa en els elaborats per les Repúbliques federals, les quals, d'altra banda, gaudeixen d'una considerable llibertat d'iniciativa per a tot allò que es refereix a l'aplicació pràctica del pla, és a dir, a l'organització de la indústria, a la regulació del comerç interior, a tots els aspectes de la vida econòmica. En aquest sentit el camp d'acció de les Repúbliques federades és realment immens.
f) Política agrària
La terra, que, com tothom sap, està nacionalitzada, no pertany en principi a les Repúbliques federades, sinó a la U.R.S.S. Aquesta sobirania, tan lògica com la que exerceix damunt tots els aspectes de la vida econòmica, no significa que les Repúbliques federades no puguin disposar efectivament de la terra. L'esfera de competència del centre i de les Repúbliques està perfectament delimitada.
La U.R.S.S. disposa principalment de les terres destinades a explotacions de caràcter general i a les concessions. Totes les altres es troben enterament a disposició de les Repúbliques federades, les quals en realitat disposen d'una llibertat d'acció gairebé absoluta en aquest aspecte, per tal com només han de sotmetre's a les directives generals, destinades a garantir els principis fonamentals del règim.
Ací es manifesta un dels trets més característics de la política nacional de l'Estat soviètic, la qual no solament garanteix a les nacionalitats el ple desenvolupament cultural, sinó que els forneix el fonament material de llur independència econòmica: la terra.
En resum: la Unió només fixa les directives generals; cada República federada publica lleis destinades a regular d'una manera directa les qüestions agràries a les Repúbliques autònomes que en formen part.
g) Treball
La legislació, regulació i organització del treball corresponen a la Unió. Les facultats del centre i de les Repúbliques fins ara han estat imperfectament delimitades, i, com conseqüència, els conflictes són relativament freqüents.
Totes les disposicions i instruccions del Comissariat del Treball de la U.R.S.S. que li són confiades per la llei i les que tenen relació amb el transport, les comunicacions, els establiments militars i els organismes de la Unió a l'estranger, entren en vigor d'una manera directa i immediata. Les que concerneixen l'activitat dels òrgans dels Comissariats del Treball de les Repúbliques es compleixen per mediació d'aquests.
Durant aquests darrers temps s'ha accentuat la tendència favorable a concedir una més gran llibertat d'acció a les Repúbliques en les qüestions que no exigeixen una regularització de caràcter general.
D'una manera indiscutible entra dins les funcions dels Comissaris republicans: l'aplicació pràctica de la legislació social, la regulació de les condicions de treball dels obrers amb referència als quals no existeix una legislació general, l'adaptació a les condicions particulars dels decrets i institucions del centre i la publicació de disposicions suplementàries, el dret d'establir excepcions, en casos necessaris, quant al compliment de les normes del Comissariat de la U.R.S.S. en determinats establiments, i, finalment, l'adopció de disposicions sobre problemes de la competència dels òrgans de la U.R.S.S., però que aquests no han resolt.
h) Cultura
La unitat social i política de l'Estat Soviètic, l'íntima relació existent entre l'edificació econòmica i el desenvolupament de la cultura, imposen, sense que això representi la més mínima violació del règim federatiu, l'establiment, en el terreny de la instrucció pública, d'uns quants principis fonamentals d'aplicació obligatòria a tot el territori de la Unió. Cap República federada no té dret, per exemple, a instituir l'ensenyament religiós o a apartar-se del tipus d'“escola del treball”, orientada cap a la formació de participants actius de l'organització econòmica socialista, o a crear escoles unisexuals, etc.
Depenen directament dels òrgans superiors de la U.R.S.S. les institucions científiques de caràcter general i les que, com, per exemple, la Universitat de l'Àsia Central, satisfan les necessitats de més d'una República federada; la direcció de l'educació tècnica, que no exclou la iniciativa dels establiments docents de les Repúbliques, etc.
La intervenció dels òrgans superiors de la Unió en l'activitat cultural de les Repúbliques federades no representa en cap cas ni una coacció ni una immixió arbitrària i abusiva, ans està inspirada en el desig d'ajudar les nacions culturalment ressagades o que disposen de pocs recursos: cooperació en la lluita contra l'analfabetisme, creació d'institucions que exigeixen considerables despeses, introducció de l'alfabet en aquells pobles que no el tenien, foment de la cultura nacional, etc., etc.
Les institucions de cultura són organitzades amb plena llibertat d'acció, sense restriccions de cap mena, per les Repúbliques federades. L'ensenyament és general, obligatori, gratuït i en la llengua materna.
De fet, doncs, correspon a les Repúbliques federades realitzar els principis generals mitjançant llur especial legislació i la pràctica, sense que es trobin cohibides per cap disposició que precisi les formes concretes d'organització de les institucions culturals ni l'extensió de llurs funcions.
Legislació civil i criminal. Administració de justícia
El Comitè Central Executiu de la U.R.S.S. traça les línies generals de la legislació civil i criminal. L'elaboració de lleis concretes que han d'ésser aplicades pels tribunals és de la competència de les Repúbliques federades.
Només el Comitè Central Executiu de la U.R.S.S. pot atorgar amnisties de caràcter general. Les Repúbliques federades poden amnistiar els delictes sancionats per llurs òrgans judicials i administratius. Quant a l'indult, la Unió només pot aplicar-lo als delictes jutjats pels seus òrgans. Aquest dret, doncs, és més limitat que el d'amnistia.
Des del punt de vista d'organització, el mecanisme judicial de les Repúbliques és completament independent de la Unió. Des del punt de vista funcional, està sotmès al control del Tribunal Suprem de la U.R.S.S. en allò que es refereix al compliment de la legislació comuna. El Tribunal Suprem de la U.R.S.S. en allò que es refereix al compliment de la legislació comuna. El Tribunal Suprem, però, no pot anul·lar cap sentència de les Repúbliques federades. Només té un dret: el de suspendre'n l'execució i sotmetre el cas, per a resolució definitiva, a la Mesa del Comitè Executiu Central de la U.R.S.S.
Fins ara ens hem referit a la delimitació de les esferes de competència de la U.R.S.S. i de les Repúbliques federades, però, hem deixat deliberadament de banda, per llur caràcter especial, les regions i Repúbliques autònomes, que exerceixen un paper important en el mecanisme estatal de la Unió.
L'existència de regions i repúbliques autònomes està dictada per la desigualtat de desenvolupament econòmic i cultural de les diverses nacionalitats. Les repúbliques autònomes representen una forma més àmplia d'autonomia que no pas les regions. La menor o major amplitud de drets, però, no es basa en un principi de dominació o de desigualtat, sinó en el major o menor ajut que necessiten les nacionalitats. Per això les més febles, que necessiten un més gran ajut de l'Estat federal, gaudeixen de menys independència. Gradualment, però, a mesura que progressen, tant des del punt de vista econòmic com cultural, les regions es transformen en repúbliques autònomes, i aquestes, en repúbliques federades.
L'òrgan superior de les regions autònomes és el congrés dels Soviets, i en els períodes compresos entre les reunions del congrés, el Comitè Executiu regional i la seva Mesa, que divideixen llurs funcions per Departaments, corresponents als Comissariats. A les regions autònomes no existeixen Consells de Comissaris del Poble. Llur competència pot assimilar-se a la de les províncies. Les disposicions del congrés dels Soviets, del Comitè Central Executiu, de la seva Mesa i del Consell de Comissaris de la federació són obligatòries per a les regions autònomes.
A les repúbliques autònomes els òrgans superiors són llurs congressos dels Soviets, els Comitès Centrals Executius o llur Mesa.
Forma el govern directe el Consell de Comissaris del Poble. Els Comissariats es divideixen en autònoms (Instrucció Pública, Sanitat, Assegurances Socials, Interior, Agricultura, Justícia) i unificats, o sia tots els altres. Els primers estan subordinats al Consell de Comissaris i als Comitès Centrals Executius de la República autònoma i de la federació de què forma part. Els comissariats unificats depenen, a més, dels comissaris corresponents de la federació. La Constitució de les Repúbliques autònomes és definitivament aprovada pel congrés dels Soviets de la República federada de què són part integrant. Les qüestions litigioses entre les Repúbliques autònomes i aquestes i altres parts de la federació es resolen pel Comitè Central Executiu i pels congressos dels Soviets de la federació.
Ja hem dit que tant les regions com les Repúbliques autònomes estan directament representades, sense excepció, al Consell de les Nacionalitats, i, per tant, participen activament en l'obra legislativa de la Unió.
Heus aquí descrit a grans trets un model concret de solució pràctica del problema de les nacionalitats inspirada en el respecte més estricte de llur personalitat i de llurs drets. Heus aquí l'exemple viu d'un immens conglomerat de nacions i grups ètnics diversos que s'ha convertit en una puixant i fraternal Unió de pobles lliures. Sota la dominació dels terratinents i dels capitalistes, aquest conglomerat de nacions estava sotmès a una opressió ignominiosa, que la democràcia burgesa, en ocupar el poder el 1917, deixà intacta. Per a destruir-la de soca i arrel calgué la revolució proletària d'octubre.
La lliçó és ben clara per a totes les nacions oprimides del món; si volen alliberar-se s'han d'incorporar a la lluita de la classe obrera per a enderrocar la burgesia, la dominació de la qual és la font de totes les injustícies, de totes les desigualtats i de totes les opressions.
És l'únic camí que els reserva la història.
(1) “El federalisme soviètic”. Moscou, 1930.
(2) No parlem del sistema d'elecció per tal com actualment es procedeix a la seva reforma en un sentit perillós, que no volem comentar ací, per a la dictadura del proletariat.
(3) “La U.R.S.S. i les Repúbliques federades”. Moscou, 1926.