James Connolly

Una nova política laboral


Transcrit per The James Connolly Society el 1997

Títol original en anglès: A New Labour Policy, publicat a The Harp, el gener del 1910.


Amb aquest número de The Harp encetam una nova edició - i una nova època de la nostra existència. Durant els darrers dos anys aquesta revista s'ha imprès i publicat a Amèrica com el portaveu oficial de la Federació Socialista Irlandesa dels Estats Units. Diverses circumstàncies - principalment les alegres notícies de la reorganització de les forces del socialisme a Irlanda sobre una base prou àmplia per totes les activitats de tots els seus partidaris - ens han convençut per transferir la seu de la publicació a Dublín.

El socialisme a Irlanda necessita un representant a la premsa dedicat a la seva causa, i que no el destorbi cap altra afiliació. Ens proposem ser aquest representant. La nostra intenció serà posar les nostres columnes i la nostra migrada capacitat al servei dels homes i dones valents i entregats que lluiten per la justícia social contra les forces de la injustícia que controlen i enverinen actualment la vida humana. No demanarem que l'home o la dona que alça la ma o la veu en protesta o rebelió contra la tirania hagi d'estar alhora d'acord amb nosaltres amb els mitjans que s'han d'emprar per construir el nou ordre social; deixem-nos estar d'acord, però, que l'ordre social s'ha de construir de ben nou per servir els fins de la justícia, i sobre el reconeixement de la nostra propietat i herència comunes, i, creiem, que els esdeveniments de lluita contra l'enemic comú faran, per ells mateixos, que la tàctica necessària entri a la ment de tothom. Per tant podem esperar, i demanem als socialistes que difereixen de nosaltres sobre la concepció de quina ha de ser la tàctica de l'exèrcit de la revolució, que esperin també. Tinguem paciència els uns amb els altres; recordem la veritat que els irlandesos sempre tendim a oblidar, és a dir, que ens hem de tolerar entre nosaltres o en cas contrari obligats a tolerar l'enemic comú. Això no significa que hàgim canviat o abandonat, o que ens proposem de canviar o d'abandonar, la nostra creença en la correció dels principis que hem sostingut per a Irlanda del 1896 ençà. Encara creiem que aquells principis contenen la salvació d'Irlanda, socialment i nacional, encara creiem que la lluita d'Irlanda per la llibertat és part d'un moviment ascendent mundial dels esforçats del món, i encara creiem que l'emancipació de la classe treballadora comporta amb ella la fi de tota tirania - nacional, política i social.

Però hem arribat a l'opinió que en la lluita per la lliberat la claredat teòrica d'uns pocs socialistes no és tant important com la consciència i l'instint de classe emergents de les masses de treballadors. Per tant volem treballar i cooperar de tot cor amb qualsevol que ens ajudi a despertar el gegant adormit del treball cap el coneixement dels seus drets i deure. Alhora que som tant ferms com sempre en la nostra creença de què l'única esperança per a Irlanda, com per a la resta del món, rau en la reconstrucció revolucionària de la societat, i que la classe treballadora és l'única històricament preparada per aquesta gran conquesta, estem preparats per cooperar amb tots els que ajudin a impulsar l'organització industrial i política del treball, fins i tot encara que l'objectiu que es plantegin per a aquesta organització sigui molt menys ambiciós que el nostre. Convidem a la cooperació de tots els qui treballin amb nosaltres vers aquest objectiu. The Harp serà una plataforma des de la que qualsevol amic de la llibertat pugui proclamar les seves aspiracions sense por, favor i afectació; aquest paper no mordassarà els seus lectors, i no permetrà que el mordassin. Despreciem les fràgils armes de l'arsenal intel·lectual de l'enemic capitalista, i seran benvingudes les crítiques dels nostres amics.

En conclusió, deixeu-nos proclamar que el treball que, en la nostra opinió, tenen al davant els socialistes d'Irlanda com el més urgent, després de la inculcació dels principis del socialisme. Aquest treball és organitzar adientment la classe treballadora d'Irlanda com un cojunt coherent, sota una sola direcció i en una única organització. Que els treballadors d'Irlanda s'organitzin en el camp industrial no com a lampistes, pintors, paletes, obrers portuaris, impressors, llauradors, carreters, sabaters, etc., sinó que a tota aquesta munió de sindicats se'ls convidi a convertir-se en subdivisions d'un gran conjunt l'objectiu del qual sigui perfeccionar una organització en la que els interesos de tots siguin els interessos de cadascuna - en la que el dret a ser-ne membre no es basi en la destresa en un ofici o en un negoci, sinó en el fet de ser membre de la classe treballadora. Aquesta fusió de totes les forces del treball organitzat d'Irlanda faria possible una solució efectiva per la majoria, si no de tots, dels problemes que avui dia són a l'agenda de qualsevol polític xarlatà reformista, com de fet ho han estat durant més de cinquanta anys. Una organització militant de la classe de treballadora d'Irlanda, a ciutat i al camp, tindrà un efecte de dominació i control sobre la fortuna de la classe treballadora irlandesa com el té la Lliga Agrària sobre la fortuna dels pagesos irlandesos.

Permetria al treball dictar normes a la classe empressarial, per pujar salaris i per donar unes majors possibilitat de vida i de felicitat a tothom, per escurçar les hores de treball i per donar als pares més temps per passar en la intimitat de la família, i per donar més temps a les noies i als nois treballadors per la seva superació i per l'estudi. Crearia una força que podria a tothora defensar la manufactura irlandesa amb el refús de tots els béns la venda o l'ús dels quals a Irlanda tendeix a sostreure als homes i dones irlandesos l'oportunitat de guanyar-se la vida en el seu propi país, i tendiria a crear en la classe treballadora irlandes l'esperit d'autoconfiança que sorgeix del tracte amb els problemes que afecten a tota la classe, diferenciat de l'esperit egoista i sectorial que cultiva el nostre actual sistema de sindicats independents.

Encara faria més. El sentiment de poder, la consciència de força que seguiria a aquesta unificació de les forces del treball, desenvoluparia en la nostra classe treballadora l'ambició de fer i de proposar-se grans coses, de marxar cap a la conquesta de la pròpia emancipació. L'espectacle de tota la força del treball organitzat d'Irlanda que actués com una unitat en la imposició de qualsevol demanda feta per qualsevol dels sindicats de la organització faria crèixer en els menys reflexius una concepte més nou, més brillant i més esperançador de les relacions humanes que el que trobem en les files de qualsevol sindicat que accepta la idea capitalista de l'individualisme. El capitalisme ensenya a la gent el concepte moral del canibalisme - els forts devoren els febles; la seva teoria de què el món dels homes i dones és el d'un porc glorificat-on el porc més gran aconsegueix la major quantitat de sobres. La idea de les relacions humanes que sorgiria de la classe treballadora d'Irlanda que solidifiqués i concentrés les seves forces en el benefici comú - i el seu abandonament de la idea que hi ha rera el sistema anglès de sindicats que fins ara ha paralitzat i empetitit la seva ment i les seves capacitats per treballar per la fraternitat humana i un concepte de l'univers que pagui la pena per un poble realment civilitzat.

El nostre objectiu a The Harp serà treballar per aquesta reorganització de les forces del treball organitzat d'Irlanda - l'organització de tots els que treballen per un salari en un únic cos de dimensions i visió nacionals, sota un únic òrgan executiu, elegit pel vot dels sindicats, i que dirigeixi el poder d'aquests sindicats en un esforç unit per qualsevol dels objectius que es plantegin.

En l'actualitat no farem més que suggerir la idea als sindicalistes d'Irlanda, i ens reservem una exposició completa dels principis d'aquesta organització fins a una data futura. Seria desitjable que aquells que treballen lleialment dia rere dia pel benefici del treball organitzat, sota les molestes condicions del sindicalisme d'antic estil, consideressin seriosament els grans avantatges que aquest nou estil donaria a les seves organitzacions, i que treguin a discussió el tema d'una organització nacional del treball a Irlanda en els seus sindicats. I que recordin que el sistema d'organització que suggerim és que el que ha capacitat als Obrers Industrials del Món d'Amèrica (la IWW) a derrotar al consorci de l'acer, el consorci més poderós del món - derrotar-lo en la mateixa hora de la seva victòria sobre els sindicats d'estil antic; és el que ha permés a la Confederació Francesa del Treball guanyar l'any passat el vuitanta-tres per cent de les seves vagues; i és que el donà la victòria als treballadors del camp de Parma, a Itàlia, malgrat tot el poder militar del govern que ajudà als terratinents i que usà els militars com a esquirols en la collita dels camps.

Una altra qüestió que ens proposem llençar aquí com a llavor en la ment dels esforçats d'Irlanda, perquè germini i fructifiqui fins que arribi el temps per collir-la. És aquesta; Hem escoltat sovint als nostres companys obrers de les files del treball organitzat d'Irlanda queixar-se dels consells de les ciutats, dels guàrdies de la llei, dels consells rurals i urbans, de les esglèsies catòlica i protestant, dels ferrocarrils, dels consells portuaris, i d'altres organismes públics, així com dels capitalistes privats que importen a Irlanda article que es podria produir igualment a Irlanda, i que la producció d'aquests en sòl irlandès mantindria a casa molts milers dels que actualment són obligats a saltar cap a l'abisme moral de les ciutats americanes o britàniques. Ara, suposeu que tinguessiu que tinguessiu una organització nacional del treballadors irlandesos que controlés tots els negocis de construcció i de transports, així com els altres, i suposeu que l'executiu d'aquest sindicat anés a emetre una ordre als seus membres per a que refusessin participar en el transport, o treballar amb qualsevol implicat en el maneig o el transport d'aquests articles importats, i suposeu que els esforçats d'Irlanda responguessin a aquesta crida - com els pagesos d'Irlanda han respost a crides similars en els dies de la Lliga Agrària - durant quan de temps suposeu que continuaria aquesta importació?

Alguns socialistes ens acusaran d'ésser xovinistes. No ho som. Però creiem que els esforçats de cada país haurien de controlar les indústries del seu país i que no ho poden fer si aquestes indústries tenen el seu lloc de direcció en un altre país. Per tant, després d'una llarga i madura deliberació sobre la matèria en tots els seus aspectes ho afirmem com la nostra creença de què la classe treballadora d'Irlanda hauria de proveir, mitjançant una acció unitària, la conquesta del mercat irlandès per qualsevol capitalista o comerciant les fàbriques o tallers dels quals no estiguessin integrades per membres de la seva organització.



James Connolly
Archive


Marxist writers'
Archives