Al
Víctor Alba (Barcelona, 1916-10.3.2003)
Escriptor i polític. El seu nom original és Pere Pagès. El 1932 començà a dedicar-se al periodisme polític. Estudià dret a la Universitat de Barcelona. El 1936 s'afilià al Partit Obrer d'Unificació Marxista (POUM), on col·laborà amb els portaveus "Última Hora" i "La Batalla". El 1939 fou empresonat pels feixistes, i fins el 1945 no fou alliberat. Llavors marxà a París. Col·laborà amb Albert Camus a «Combat» i en la traducció al francès del Cant Espiritual de Joan Maragall. El 1946 va publicar Histoire des Républiques Espagnoles (1946). El 1947 passà a Mèxic, on va escriure per "La Nostra Revista", "Pont Blau", "Excelsior", "Panoramas". Fou director del Centro de Estudios y Documentación Sociales de México. Més tard passà als Estats Units, i el 1968 tornà a Barcelona. La seva obra ha tractat sobretot temes americans (Historia del comunismo en América Latina, 1954; The Latin Americans, 1969; USA, centre de la revolta mundial, 1974), catalans (Retorn a Catalunya, 1970; Catalunya sense cap ni peus, 1971; Homo sapiens catalanibus, 1974; Història del BOC, 1974; Andreu Nin, 1974; Joaquim Maurín, 1975; Catalonia: A Profile, 1975; Els problemes del moviment obrer a Catalunya, 1976) i espanyols (Historia de la resistencia antifranquista, 1978; El Partido Comunista en España, 1979; Todos somos herederos de Franco, 1980). També ha escrit novel·les: Els supervivents (1950), El pájaro africano (1975).
Lectura recomanada. Amb motiu del centenari del naixement de Joaquim Maurín, en Víctor Alba pronuncià unes paraules, que han estat recollides en el llibre «Joaquim Maurín» (Ed. Laertes), i que podeu llegir a les pàgines de la Fundación Andreu Nin.
Els darrers articles d'en Víctor Alba: Febrer del 36: un cartell i una traveta (Avui, 24.2.2003). Llegir és una droga (Avui, 23.1.2003). Gener del 30: una del Cametes (Avui, 15.1.2003). A comarques es llegeix més (Avui, 2.1.2003).
Vegeu: Arxiu d'Obres d'en Víctor Alba.
Gabriel Alomar (Palma, 1873 – el Caire, 1941)
Literat i polític. Després de fer el batxillerat a l’Institut Balear, estudià Lletres a Barcelona. Fou professor d’institut a diversos centres de Palma i d’altres ciutats. Amb el pseudònim «Biel de la Mel» publicà articles costumistes a «La Roqueta». Fou influent a Barcelona en la transició del Modernisme al Noucentisme, a través de conferències («El futurisme», 1904), assaigs («L’estètica arbitrària», 1904-1905; «De poetització», 1906) i articles (signats com a «Fòsfor» en «El Poble Català»). Participà en la fundació del Partit Republicà Català (1917). Més tard dinamitzà el partit liberal, amb llibres («La guerra a través de un alma», 1917; «Verba», 1918; «La formación de sí mismo», 1920) i col·laboracions a «El Imparcial», «El Ideal», «España» o «La Nación». Retornat a Mallorca, compaginà l’activitat literària amb el periodisme i l’assagisme polític. En el 1923, participà en la fundació de la Unió Socialista de Catalunya (USC). Fou ambaixador de la República Espanyola a Itàlia (1932-1934) i a Egipte (1937-1939).
Vegeu: Arxiu d’Obres d’en Gabriel Alomar.
Revista electrònica trilingüe (català, espanyol, anglès) gestionada per Rafael Pla López (PCPV), i adscrita a Revistas Rojas en la Red i al Anillo Rojo.
Lectura recomanada: la plana de Rafael Pla.