Br



Harry Braverman (1920 – 8.1976)

Obrer especialista de la indústria metal·lúrgica, el 1937 ingressà en el YPSL, les juventuts del Socialist Party nord-americà. Més tard, passà al Socialist Workers Party (SWP), on destacà com a teòric i organitzador. El 1953 abandonà amb els cochranistes el SWP. Llavors fou editor de «The American Socialist», fins el 1959. A principis dels seixanta treballà a la Grove Press, on dugué a terme l'edició de l'autobiografia de Malcolm X. El 1967 esdevingué director de «Monthly Review Press», l'editorial impulsada per Paul Sweezy. El 1974 publicà «Labor and Monopoly Capitalism», on emprenia l'anàlisi del procés de treball i de l'explotació obrera en el marc del capitalisme madur. Per Braverman, el capitalisme monopolista havia intensificat encara més la degradació i deshumanització del treball, a través de la divisió i subdivisió imparable del treball com a forma d'extracció de plus-vàlues encara més elevades. També tenia present el procés d'«universalització del mercat», que hi lligava tots els aspectes de l'existència social. Les seves contribucions quedaren lamentablement tallades per la seva mort prematura, de càncer, l'agost del 1976.

Vegeu: Arxiu d'Obres de Harry Braverman.

Cajo Brendel (Den Haag, 26.10.1915 – 25.06.2007)


Teòric consellista. Fill del matrimoni lliure format per Carolina Hinlópen i Johan Brendel, inicialment fou inscrit amb el nom de Carel Johan Hinlópen, que no canvià legalment a Cajo Brendel fins el 1943. La seva mare era professora de música, i cresqué en un ambient petit-burgès, la qual cosa no impedí que s'acostàs al moviment trotsquista. En el 1934, però, trencà amb els trotsquistes i s'uní al Grup de Comunistes Internacionals (comunisme consellista). Col·labora amb diversos diaris de l'esquerra comunista i del moviment sindicalista. El setembre del 1939 fou cridat a files i, el maig del 1940, arran de la invasió alemanya fou fet presoner de guerra. Va aconseguir de fugar-se i, el desembre del 1940, començà a treballà de corresponsal pel “Volksblad voor Gelderland”. Casat el maig del 1943 amb Riek van der Meulen (morta el 1985), foren pares de quatre infants, dels quals tres arribaren a l'edat adulta. Després de guerra, treballà de periodista a Utrecht, a partir del 1948 al “Nieuw Utrechts Dagblad”. El 1952 ingressà en la Lliga Comunista Spartacus, en la que fou estret col·laborador d'Anton Pannekoek. El 1953, Brendel entrà en contacte amb “Socialisme ou barbarie”. El 1964, trencà amb la Lliga Spartacus, juntament amb Theo Maassen, amb qui fundà el periòdic mensual “Daad en Gedachte” (1965-1997). Obres: “Autonomie Klassenkämpfe in England, 1945-1972” (1974), “Die revolutionären Aktionen der russischen Arbeiter und Bauern: die Kommune von Kronstadt” (1974), “Revolutie en contrarevolutie in Spanje” (1975), “Thesen zur chinesischen Revolution” (1977), “Anton Pannekoek: Denker der Revolution” (2001), “Die Revolution ist keine Parteisache” (2007).

Vegeu: Arxiu d'obres de Cajo Brendel en alemany i en anglès. Secció en català.

Louise Bryant (Reno, Nevada, 1885 – 1936)


Escriptora. Als vint anys es traslladà a Portland, per estudiar a la Universitat d'Oregon, i entrà en el moviment sufragista. Trencà amb el seu marit quan començà la seua relació amb John Reed. Poc després, deixaren Portland per anar a Nova York, on participaren en la revista The Masses. Durant la guerra europea, fou corresponsal. En esclatar la revolució bolxevic, n'esdevingué partidària (Six Red Months in Russia).

Vegeu: Arxiu d'Obres de Louise Bryant.


Index de la lletra b

Index temàtic | Index de l'enciclopèdia