23 de febrer del 1937
Comunicat del Comitè Executiu del POUM, del 23 de febrer del 1937.
Com a conseqüència de l’alçament proletari provocat per la rebel·lió militar feixista del 19 de juliol, totes les forces coercitives de l’Estat –Exèrcit, Policia, Guàrdia Civil, Guàrdia de Seguretat i Guàrdia d’Assalt– varen quedar virtualment destruïdes. La classe treballadora, amb les milícies de reraguarda i les Patrulles de Control, creà els nous òrgans coercitius, encarregats d’aixafar la reacció i de defensar les conquistes revolucionàries. Com totes les revolucions autèntiques, la nostra donava origen a nous òrgans sorgits de les entranyes mateixes de la classe obrera.
En aquests darrers temps, però, la burgesia prova d’alçar el cap, i especulant amb els fracassos que no són altra cosa que fruit de la seva pròpia incapacitat, intenta arrabassar les conquistes del proletariat i retornar a l’estat de coses anterior al 19 de juliol. D’això se’n diu retornar a la normalitat, la qual cosa, en el llenguatge real, significa retornar a la normalitat burgesa.
Per tal d’aconseguir-ho, ataca sistemàticament les institucions creades en el foc de la lluita revolucionària. D’ací, l’ofensiva contra els Comitès, la temptativa de crear un Exèrcit popular posat al servei de la burgesia i la reconstitució de tot l’aparell de repressió anterior.
En aquest sentit, el Govern de València ha donat un gran pas endavant. I ara intenta seguir-lo pel mateix camí el Govern de la Generalitat de Catalunya.
El Conseller de Seguretat Interior ha elaborat un projecte de reforma dels serveis d’Ordre Públic que no vacil·lem a qualificar de francament contrarevolucionari.
En virtut d’aquest projecte, la Guàrdia Nacional Republicana, els Cossos de Seguretat i d’Assalt, Investigació i Vigilància i Patrulles de Control es refonen en un Cos únic de Seguretat Interior.
Res no tenim a objectar, en principi, a la fusió de tots els Cossos de Seguretat Interior. El que no podem admetre és la composició que es preté donar-li, ni el sistema de comandament, ni el seu funcionament general. D’acord amb el projecte, les Patrulles de Control, únic organisme que pot merèixer la confiança dels treballadors revolucionaris, queden ofegades pels elements dels altres cossos armats i, per tant, completament desnaturalitzat el llur càracter. Afegiu a això que el 50 per 100 de les vacants que es produeixin serà destinat a l’antiguitat i les restants es proveiran per concurs (ja sabem com es fan els concursos) i us formareu una idea clara de l’abast de la reforma projectada. Al nostre entendre la fusió hauria de fer-se a base de les Patrulles de Control, augmentant-ne el nombre i incorporant al nou cos els elements procedents dels antics cossos que haguessin demostrat llur fidelitat a la causa proletària.
Quant als comandaments, el projecte és encara més reaccionari, per tal com els confia als caps i oficials procedents dels antics cossos i, per a cobrir les vacants, es concedeix dret preferent «als que hagin cursat estudis especials», és a dir, que el nou Cos de Seguretat Interior queda enterament a les mans de l’antiga oficialitat i dels «niños bien».
* * *
Fins ara, ha existit una Junta de Seguretat, formada per representants de tots els partits i organitzacions antifeixistes que, en realitat, exerceix la direcció i el control de l’Ordre Públic a Catalunya i constitueix una poderosa garantia contra tota possible extralimitació de poder. En virtut del nou projecte, la Junta és substituïda per un Consell de Seguretat, que, com el seu nom indica, té funcions purament consultives i en el qual la representació de les organitzacions obreres –restringides– queda mediatitzada pels actuals membres que la componen: el Conseller, el Director General de Seguretat, un Cap del Cos de Seguretat Interior, elegit per votació entre tots els caps i oficials (tots procedents dels antics cossos) i un Comissari o Inspector elegit pels comissaris i inspectors. A més, es creen nou Comissaries d’Ordre Públic (tantes com regions hi ha a Catalunya) al capdavant de les quals hi haurà un Comissari designat pel Conseller, el qual, per altra banda, serà l’únic facultat per a fixar les plantilles del personal. Es dissolen les Conselleries de Seguretat Interior i de Defensa dels Ajuntaments. Es retiren els serveis de vigilància de les fronteres exercits per patrulles, milicians i Comitès d’Investigació i Control per tal de confiar-los als antics cossos armats. El règim de passaports, emigració i immigració, estrangeria, règim d’extradició i expulsió, etc., es confia exclusivament al Conseller. S’eliminen els Consells d’Obrers i Soldats i Comitès de tots els cossos o organismes d’Ordre Públic. Es prohibeix als funcionaris, guàrdies, classes, oficials o caps el pertànyer a cap organització política o sindical. I, finalment, com a coronament es proposa el restabliment de la censura «per a tots els impressos, publicacions i premsa diària i setmanal».
Cada una d’aquestes reformes és un atemptat a la classe treballadora, a les conquistes de la revolució i una garantia per a l’ordre burgès que es preté restablir. El Conseller té tots els ressorts de l’Ordre Públic a les seves mans; a les localitats, la classe obrera queda desamparada i desarmada. La vigilància de les fronteres, d’importància vital en els moments de guerra civil i revolució que vivim, passa a les mans, sense cap control de cossos envers els quals la classe obrera –com una trista i recent experiència ha ensenyat– no pot tenir confiança, i s’eliminen els Consells d’Obrers i Soldats, que podien ésser una garantia com a control. I per accentuar encara més el caràcter contra-revolucionari del projecte es preté deslligar els treballadors que formen part del Cos de Seguretat de les organitzacions polítiques i sindicals, és a dir, aïllar-los de la seva classe, preservar-los del contagi revolucionari per tal de convertir-los en autòmates al servei de la burgesia, realitzar –en una paraula– una de les aspiracions tradicionals de la reacció.
Quant a la temptativa de restablir la censura, gairebé ni cal parlar-ne. Cada obrer conscient comprendrà la monstruositat d’aquesta temptativa, que tendeix a ofegar la veu de la classe treballadora, a facilitar la tasca dels que volen escanyar la revolució tancant-la en els límits estrets de la República democràtica. I que consti, que en alçar-nos contra aquesta temptativa, no ens oposem a l’establiment de la censura per a les informacions de caràcter purament militar.
Heus ací, exposat a grans trets, el caràcter de la reforma de l’Ordre Públic que es prepara i que, conscients del nostre deure revolucionari, denunciem a la classe treballadora. Aquest projecte no pot convertir-se en realitat. El proletariat de Catalunya ha d’impedir que la burgesia, eficaçment ajudada pels reformistes, aconsegueixi l’objectiu que es proposa. Per la nostra part, rebutgem el projecte en bloc i volem esperar que la C.N.T. i la F.A.I., els sentiments revolucionaris de les quals no podem posar en dubte, s’associaran decididament a la nostra actitud d’oposició. El projecte no pot passar, no ha de passar. Acceptar-lo és lliurar-nos lligats de peus i mans a la burgesia, contribuir a crear els òrgans de coerció destinats a aixafar-nos.
L’Ordre Públic ha d’estar a les mans de la classe treballadora. I per a aconseguir-ho, cal mantenir la Junta de Seguretat en la seva forma actual: crear un Cos de Seguretat Interior basat fonamentalment en les Patrulles de Control. Només així garantirem l’ordre revolucionari, sense el qual és impossible la victòria al front.
El Comitè Executiu del P.O.U.M.
Barcelona, 23 de febrer de 1937