Enciclopèdia del marxisme: íÍndex temàtic

 


Fo


Força de treball

[Conjunt] de les capacitats mentals i físiques d'un ésser humà, que les exerceix quan produeix un valor-ús de qualsevol mena.

La força de treball com a mercaderia: Per tal que la força de treball sigui una mercaderia, s'han de donar les següents condicions:

[1] L'individu amb força de treball la ven com a mercaderia. Per tal que sigui capaç de fer-ho, ha de tenir a la seva disposició i ha d'ésser el propietari sense traves de la seva capacitat de treball, és a dir, de la seva persona. Ell i el propietari de diners es troben en el mercat i tracten entre si sobre la base de la igualtat de drets, amb l'única diferència que un és comprador, i l'altre venedor; tots dos, però, iguals a ulls de la llei. La continuació d'aquesta relació demana que el propietari de la força de treball la vengui únicament per un període definit, ja que si l'anés a vendre tota d'una vegada, es vendria ell mateix, i passaria d'ésser un home lliure a un esclau, d'un propietari d'una mercaderia a mercaderia.

La segona condició essencial pel propietari de diners és trobar la força de treball en el mercat com a mercaderia, és a dir que el treballador en lloc de tindre la possibilitat de vendre les mercaderies on ha incorporat el seu treball, ha d'estar obligat d'oferir en venda únicament la seva força de treball, que existeix en el seu propi ésser.

Per la conversió dels seus diners en capital, per tant, el propietari de diners s'ha de trobar en el mercat amb el treballador lliure, lliure en el doble sentit que, com a home lliure pot disposar de la seva força de treball com a mercaderia pròpia, i que de l'altra banda no tingui cap altra mercaderia per a vendre i està privat de tot el que necessita per realitzar la seva força de treball.

Com es determina el valor de la força de treball:

El valor de la força de treball és el valor dels mitjans de subsistència necessaris pel manteniment del treballador.

El valor de la força de treball és determinat, com en el cas de qualsevol altra mercaderia, pel temps de treball necessari per la producció, i conseqüentment la reproducció d'aquest article especial. Pel fet de tindre valor, no representa més que una quantitat determinada del treball promig de la societat que hi ha incorporat. La força de treball existeix únicament com a capacitat, o com a força de l'individu viu. La seva producció conseqüentment presuposa la seva existència. Una vegada tenim l'individu, la producció de la força de treball consisteix en la seva reproducció o el seu manteniment. Pel seu manteniment requereix una quantitat determinada de mitjans de subsistència. Per tant el temps de treball requerit per la producció de la força de treball es redueix al necessari per la producció d'aquells mitjans de subsistència; en altres paraules, el valor de la força de treball és el valor dels mitjans de subsistència necessaris pel manteniment del treballador...

El propietari de la força de treball és mortal. Si tot i així la seva aparició en el mercat ha d'ésser contínua, i la conversió contínua de diners en capital assumeixen això, el venedor de força de treball s'ha de perpetuar, "de la forma que tot individu viu es perpetua, per procreació”. La força de treball que surt del mercat per l'esforç, el dolor i la mort, ha d'ésser contínuament substituïda, si més nom per una quantitat igual de força de treball nova. Així la suma dels mitjans de subsistència necessaris per la producció de la força de treball inclou els mitjans necessaris pels substituts dels treballador, és a dir, els seus fills, per tal que aquesta raça de propietaris d'una mercaderia peculia perpetuin la seva aparició en el mercat.

El límit mínim del valor de força de treball es determina pel valor de les mercaderies, sense l'aport diari de les quals el treballador no podria renovar la seva energia vital, i conseqüent pel valor d'aquests mitjans de subsistència que són físicament indispensables. Si el preu de la força de treball cau per sota d'aquests mínims, cau per sota del seu valor, ja que sota aquestes circumtàncies sols pot mantindre's i desenvolupar-se en un estadi precari. Però el valor de tota mercaderia està determinat pel temps de requerit per produir-lo amb una qualitat normal.

[Totes les citacions]
Karl Marx
Capital, Vol. 1:
Kauf und Verkauf der Arbeitskraft

Lectura addicional: Capital, Vol. 1: Kauf und Verkauf der Arbeitskraft .



Forces productives

Les forces productives són la unitat dels mitjans de producció i del treball:

1. Tot el treball (individual, conjunt)
2. Els instruments de producció (edificis, maquinària)
3. Els subjectes de la producció (matèries primeres, elaborades)

Les [forces productives] de la vida material condicionen el procés vital social, polític i intel·lectual en general. No és la consciència dels homes la que determina llur ésser, sinó, contràriament, llur ésser social qui determina llur consciència.

En un determinat estadi de llur desenvolupament, les forces productives materials de la societat entren en conflicte amb les relacions existents de producció o ÷ el que no és més que una expressió legal per dir el mateix ÷ amb les relacions de propietat dins les quals han treballat fins llavors. D'ésser formes de desenvolupament de les forces productives aquestes relacions passen a ésser llurs cadenes. Llavors comença una època de revolució social... Cap ordre social mor mai abans que totes les forces productives que hi puguin tenir lloc a dins d'ell s'hagin desenvolupat; i mai no han aparegut noves i superiors relacions de producció abans que les condicions materials de llur existència hagin madurat en el propi ventre de la vella societat.

Karl Marx
Zur Kritik der Politischen Ökonomie. Vorwort

D'acord amb la concepció materialista de la història, l'element determinant en darrer terme de la història és la producció i la reproducció de la vida real. Res més no hem afirmat ni Marx ni jo. Així si algú ho gira per dir que l'element econòmic és l'únic determinant, transforma aquella proposició en una frase buida, abstracta i sense sentit. La situació econòmica és la base, però els diferents elements de la superestructura — formes polítiques de la lluita de classe i els seus resultats, com ara les constitucions establertes per la classe victoriosa després d'una batalla exitosa, etc., les formes jurídiques, i fins i tot els reflexes de totes aquestes lluites reals en els cervells del participants, les teories polític, jurídiques i filosòfiques, les idees religioses i el seu posterior desenvolupament en sistema de dogmes — també exerceixen llur influència sobre el curs de les lluites històriques i en molts casos predominen en la determinació de llur forma. Hi ha una interacció de tots aquests elements en la que, a banda de tota la plèade inacabable d'accidents (això és, de coses i esdeveniments la interconnexió de les quals és tan remota o tan impossible de provar que les podem veure com a no-existents, com a neglibibles), el moviment econòmic finalment s'afirma coma necessari. D'altra forma l'aplicació de la teoria a qualsevol període de la història seria més senzilla que la solució d'una simple equació de primer grau.

Nosaltres fem la nostra pròpia històrica, però, en primer lloc, sota unes assumpcions i condicions ben definides. Entre aquestes les econòmiques són les decisives en darrer terme. Però les polítiques i les altres, i fins i tot les tradicions que captiven les ments humanes també juguen el seu paper, si bé no el decisiu... En segon lloc, però, la història es fa de tal forma que el resultat final sempre sorgeix de conflictes entre moltes voluntats individuals, cadascuna de les quals al seu torn s'ha fet per un plegat de condicions particulars de vida. Així hi ha innumerables factors que s'entrecreuen, una sèrie infinita de paral·lelogram de forces que donen lloc a una resultant — l'esdeveniment històric...

Engels a J. Bloch en Königsberg

Fordisme

Per Henry Ford (1863-1947); mètode de gestió industrial basat en cadenes de producció de mercaderies barates i uniformes a gran volum, unida a l'adquisició de la lleialtat dels empleats amb bons salaris, i a la intolerància vers la sindicació o la participació d'aquests.

Henry Ford nasqué en una família de grangers prop de Dearborn, Michigan, però als 19 començà a treballar a mitja jornada en la propera Westinghouse Engine Company alhora que instal·lava a casa el seu propi taller. Aviat es desplaçà a Detroit i el 1894 fou contractat com a enginyer en cap a la planta d'electricitat de Detroit. En el temps lliure treballà en la construcció del primer cotxe sense cavalls, que completà el 1896. El 1903 fundà la Ford Motor Company i proclamà “construiré un cotxe a motor per la multitud”. Ford produí el primer Model T l'octubre del 1908. En els 19 anys que hi seguiren, Ford vengué 15.500.000 de models T als EUA, 1.000.000 a Canadà i 250.000 a Gran Bretanya — com molts altres automòbils produït per altres productors de tot el món en el mateix període, tots eren de disseny idèntic i tots eren negres. Segurament igual que algun altre responsable de la invenció del món modern, Ford digué: “la història si fa no fa ja dorm”. Era també pacifista i s'oposà a la Primera Guerra Mundial.

Hi hagué dos aspectes interrelacions en la revolució de Ford que contribuïren a la transformació realitzada per aquests 17 milions d'automòbils.

Primer de tot, el sistema de cadenes de muntatge de la planta de Ford a Highland Park, Michigan, amb la seua cinta de moviment continu i una minuciosa divisió del treball que, pels volts del 1913, era capaç de produir alhora parts, subassemblatges i assemblatges (cadascun d'ells construïts en cadenes de muntatges subsidiàries) amb un ritme precís, que reduí el temps de producció d'un xasis complet de 728 minuts a 93 minuts, i que feia que Ford produís un model T cada 24 segons.

En segon lloc, el 1914, Ford anuncià que a partit d'aleshores pagaria un salari mínim de 5 dòlars diaris, més del doble que el promig de la indústria automobilística del moment, i simultàniament reduí la jornada laboral de nou a vuit hores, de forma que la planta funcionàs les 24 hores del dia amb un sistema de tres torns.

Aquests canvis van fer de Ford una celebritat mundial, però els seus motius eren ben fonamentals. Els obrers de Ford podien aspirar a comprar un automòbil de Ford, ja que el preu d'un model T caigué de 950 dòlars el 1908 a 290 dòlars el 1927. Fins aleshores, el benefici s'havia basat en el pagament dels salaris més baixos que poguessen aceptar els obrers i en vendre els automòbils al preu més alt que el mercat pogués suportar. Ford, d'altra banda, insistí en uns preus més baixos per captar un mercat el més ampli possible i ho aconseguí amb l'augment del volum i de l'eficiència de la producció. Més tard, en resistir-se a una major automatització de la seua fàbrica, Henry Ford remarcà que “els robots no compren automòbils”.

El salari diari de 5 dòlars que tanta atenció li donà el 1914 anà acompanyat d'un paternalisme aclaparador. Amb tot, no era cap garantia pel futur. El 1932, quan les vendes queien com a resultat de la Gran Depressió, Ford tallà els salaris de 7 a 4 dòlars diaris, per sota del nivell general de la indústria. Ford emprà una policia de fàbrica, espies entre els treballadors, i violència per evitar la sindicació i continuà així fins i tot quan altres fabricants ja havien signat contractes amb la United Auto Workers, que no aconseguí d'organitzar-se a la Ford fins el 1941.

Així el “fordisme” es refereix a aquesta política de guanyar-se la lleialtat dels obrers durant una expansió econòmica, en produir mercaderies per a les masses tan barates com siga possible i per l'aplicació de les tècniques de cadena de muntatge. Fou aquesta política la que portà els Estats Units a la posició de potència capitalista dominant a la fi de la Segona Guerra Mundial.

Les dificultats amb el fordisme sorgiren del fet que mentre depenia absolutament de la lleialtat dels obrers no oferia cap oportunitat per la innovació o per la participació obrera, i els baixos preus s'aconseguien amb una uniformitat de la producció i una indiferència de les demandes del mercat: la demanda era el resultat i no la força directriu de la producció.

Per acabar cal que recordem que Ford no inventà la cadena de muntatge. La idea de la cinta transportadora s'originà el segle XIX en la indústria conservera de Cincinnati i Chicago, i la producció massiva de components absolutament uniformes per muntar-los posteriorment, s'originà a la fàbrica d'armes Colt. La Waltham Watch Company, inventà la “maquina transportadora”, precursora de la cinta transportadora industrial, el 1888. La paraula “automatització”, en canvi fou inventada per Ford el 1940.


Índex de la lletra f

Índex temàtic | Enciclopèdia del marxisme