Enciclopèdia del marxisme: índex temàtic

 


Va


Valor

Les línies que segueixen foren escrites per:
Vladimir Lenin

Una mercaderia és, per damunt de tot, un objecte que satisfà una necessitat humana; en segon terme, és un objecte que pot bescanviar-se per un altre. La utilitat d'un objecte fa el seu valor-ús. El valor-intercanvi (o, simplement, el valor), és sobretot la raó, la proporció, en la que un cert nombre de valors-usos d'una mena poden bescanviar-se per un cert nombre de valors-usos d'una altra mena.

L'experiència quotidiana ens mostra com milions i milions d'aquests intercanvis sospesen constantment entre ells tota mena de valors-usos, fins i tot els més diversos i incomparable. Ara bé, què tenen en comú aquesta diversitat d'objectes que són sospesat contínuament entre ells en un sistema determinat de relacions socials?

El seu tret comú és que són productes del treball. En bescanviar productes, la gent compara entre ells els més diversos tipus de treballs. La producció de mercaderies és un sistema de relacions socials en les que els productor individuals creen diversos productes (la divisió social del treball), i en les que tots aquests productes són sospesats amb d'altres en el procés d'intercanvi.

Conseqüentment, el que es comú a qualsevol mercaderia no és el treball concret d'una branca determinada de la producció ni una determinada mena de treball, sinó un treball humà abstracte — treballà humà en general. El conjunt de la força de treball d'una determinada societat, representada com la suma total dels valors de totes les mercaderies, és una única força humana de treball. Milers i milers, fins a milions d'intercanvis ho proven.

Com a resultat, cada mercaderia particular sols representa una determinada proporció del temps de treball socialment necessari. La magnitud del valor està determinada per la quantitat de treball socialment necessari, o pel temps de treball que és socialment necessari per a la producció d'una determinada mercaderia, d'un determinat valor-ús.

"Arreu on, mitjançant un intercanvi, sospesem com a valors els nostre productes diferents, mitjançant aquest mateix acte, sospesem, com a treball humà, els diferents tipus de treball aplicats sobre ells. No en som conscients d'això, però amb tot ho fem".

Karl Marx
Das Kapital, Band I
Kap. 1: 4

Com va dir uns dels primers economistes, el valor és una relació entre dues persones; només calia que hagués afegit: una relació oculta sota una aparença material. Només podem entendre que és el valor quan el considerem des del punt de vista del sistema de relacions socials de producció d'un determinat tipus històric de societat, o encara més, de relacions que es manifesten en un fenòmen massiu d'intercanvi, un fenòmen que es repeteix milers i milers de vegades. "Com a valors-intercanvis, totes les mercaderies no són més que quantitats determinades de temps de treball congelat." (Marx, Una contribució a la crítica de l'economia política).

Després de fer una anàlisi detallada del caràcter bivalent del treball incorporat a les mercaderies, Marx passa a analitzar la forma del valor i la moneda. Aquí, la principal tasca de Marx és estudiar l'origen de la forma monetària del valor, estudiar el procés històric del desenvolupament de l'intercanvi, que comença amb actes individuals i accidentals d'intercanvi (la "forma elemental o accidental del valor", en la que una determinada quantitat d'una mercaderia es bescanvia per una determinada quantitat d'una altra), arriba a la forma universal del valor, en la que tota una sèrie de mercaderies diferents es bescanvien per la mateixa mercaderia, i finalitza amb la forma monetària del valor, quan l'or esdevé aquella mercaderia particular — l'equivalent universal.

Com a producte superior del desenvolupament de la producció i intercanvi de mercaderies, la moneda amaga el caràcter social de tot el treball individual, i és el vincle social entre els productors individuals que queden units pel mercat. Marx analitza les diferents funcions de la moneda amb gran detall; és important assenyalar aquí particularment (com en general a tots els capítols inicials del Capital) que el que sembla un sistema d'exposició abstracte i de vegades completament deductiu es tracta en realitat d'una col·lecció gegantina de material sobre la història del desenvolupament de la producció i intercanvi de mercaderies.

"Si considerem la moneda, la seva existència implica un estadi determinat en l'intercanvi de mercaderies. Les funcions particulars de la moneda, que actua ja sigui com un simple equivalent a les mercaderies o com a mitjà de circulació, o bé com un mitjà de pagament, com a dipòsit o com a moneda universal, donen lloc, segons la magnitud i la importància relativa d'unes funcions respecte les altres, a estadis molt diferenciats del procés de producció social".

Karl Marx
Das Kapital, Band I
Kap 4: 3. Kauf und Verkauf der Arbeitskraft

Veieu també: Plus-vàlua.


Índex de la lletra v

Índex temàtic | Enciclopèdia del marxisme