John Maclean

Zimmerwald


Publicat originalment (Zimmerwald) a The Vanguard, octubre del 1915
Transcription\HTML Markup: Scottish Republican Socialist Movement Archive el 2002 i David Walters el 2003
Copyleft: John MacLean Internet Archive (www.marx.org) 1999, 2003. Permís per copiar i distribuir el document sota els termes de la GNU Free Documentation License


Malgrat els impediments del govern britànic als socialistes britànics per assistir a una trobada de representants socialistes a Suïssa en refusar-los els passaports, ha tingut lloc una conferència de gran èxit, no a Berna com es preveia orginalment, sinó en una altra ciutat.

A la conferència hi assistiren set delegats de la secció anti-guerra del Partit Socialdemòcrata alemany, dos dels sindicats francesos (el Partit Socialista francès és un cas perdut), tres del Partit Socialista Itàlia, i d'altres que representaven Bulgària i els altres estats balcànics, Noruega, Suïssa, i Rússia. Els «social-patriotes» foren exclosos.

Les sessions duraren tres dies. Els delegats alemanys asseguraren que la majoria dels membres del llur partit són contraris a l'executiu i al grup del Reichstag que votà els crèdits de guerra, però que l'oposició ha mancada fins ara de cohesió i per tant d'efectivitat. Els francesos assenyalaren que l'oposició a la guerra i als «social-patriotes» creix. En una conferència recent de sindicalistes francesos s'hi presentà una resolució contra la guerra que fou refusada, però que obtingué el suport d'un terç. Tot i que cap belga hi fou present, s'afirmà que un gran nombre de socialdemòcrates belgues tracten Vandervelde amb el perfecte menyspreu que creiem que es mereix.

Tots dos sectors de la socialdemocràcia russa en la conferència són internacionalistes i lluiten contra el govern rus amb totes les forces. El sector «majoritari» delcara que la derrota de l'exèrcit del tsar seria un mal menor per la democràcia russa i europea. Criden a la guerra civil per l'establiment d'una república democràtica a Rússia, i a l'acció internacional per aturar la guerra i derrotar la burgesia. La «minoria» s'oposa a la idea del «mal menor», i es declara contrària a les derrotes o victòries. (Vam saber que ja s'ha declarada una gegantina vaga política a Petrograd i a d'altres importants centres. Desitgem tots els èxits als nostres camarades).

El tercer i darrer dia de la conferència es dedicà a considerar un manifest contra la guerra dirgit als obrers del món.

De l'Avanti, l'òrgan central del nostre partit italià, sabem que s'han fet esforços per desacreditar la conferència amb la pretensió que es dissolgué sense haver arribat a cap acord. Els responsables d'això són ex-socialistes vinculats amb la premsa capitalista europea. L'editor de l'Avanti afirma que hi participaren quaranta delegats en les sessions, i que com a mínim hi havia dotze nacions representades. El manifest abans esmentat s'ha de publicar en alemany i francès, i serà signat per dos de cada nació. Es posarà èmfasi en l'única guerra que paga la pena de fer—la guerra de classe per la democràcia social. Això, considera l'editor, renovarà la solidaritat obrera, que cap militarisme no destruirà mai més. Fins i tot encara que els qui control·len l'Oficina Socialista Internacional continuen la política de mantindre a banda els partits respectius, aquesta conferència indica clarament que la Internacional continuarà. Als traïdors a la Internacional, els haurem de tractar més endavant.

Som amb Morgari d'Itàlia quan acusa Vandervelde de fer tot el possible per evitar que la Internacional s'aplegue.

Cridarem l'atenció al fet que el diari de Hyndman Justice, que es vanta de la seua informació internacional, restà totalment ignorant de la conferència internacional. Si més no, això es diu. «No hi ha més cec, etc.». D'acord amb ço que hem vist a Gran Bretanya, cal denunciar els que constantment recorden, «confiau en els vostres dirigents». Els socialdemòcrates fidels han sigut duts a una llastimosa dansa amb els membres burgesos de la branca central del BSP. La nostra tasca és confiar en nosaltres mateixos i en la nostra causa i arrenglerar-nos amb els nostres camarades mundials tan aviat com puguem.

Garantim als nostres camarades que a Glasgow som internacionalistes de cap a peus, i tothora.