Karl Marx

 

El divuit de brumari de Louis Bonaparte

(1852)


Redactat («Der achtzehnte Brumaire des Louis Bonaparte») del desembre del 1851 al març del 1852.
Publicat originalment el maig del 1852 en el primer número de la revista Die Revolution. Eine Zeitschrift in zwanglosen Heften de Joseph Weydemeyer. 2. edició revisada del 1869 a Hamburg. 3. edició sota la redacció d'Engels del 1885.
El següent text segueix l'edició del 1869. S'han adoptat canvis estilístics aïllats de l'edició del 1885.
Indexació i HTML a càrrec d’Einde O’Callaghan per Marxists’ Internet Archive. Traducció de la Secció Catalana de Marxists' Internet Archive.


En l'obra El divuit de brumari de Louis Bonaparte Marx analitza el colp d'estat de Louis Bonaparte del 2 de desembre del 1851 a França. Demostra que el colp d'estat era el resultat necessari del desenvolupament anterior, d'acord amb l'atitud contra-revolucionària de la burgesia. Marx desenvolupà amb l'exemple de França el paper de la lluita de classes com a força motriu de la història i assenyala la limitació i contradictorietat de la democràcia burgesa. La conquesta teòrica més important que conté aquesta obra és la presentació de la teoria marxista de l'estat i de la revolució, particularment en relació a la teoria de la dictadura del proletariat. Marx demostra que totes les revolucions burgeses prenen i perfeccionen l'antic aparell estatal per la repressió de les classes explotades, i estableix per primera vegada la tesi que el proletariat no pot prendre l'antic aparell estatal sinó que l'ha d'esclafar.