|
A l'escola vaig aprendre
a mai no fer pactes
amb ningun
dimoni.
Són una raça dolenta
que prometen
molt
i mai no solten res:
són lladres!
Saben que
tenen poder
i a ells el fer i el desfer
els resulta molt
fàcil.
Volen convèncer el món
que el
seu regne és millor
i així poder tenir més
forces.
El dimoni és molt ric
i ens tractarà
d'amic.
Això és un vici antic
per ells
treure'n profit.
S'apareixen de mil formes,
gasten mil paraules,
per
veure si et guanyen.
Ens prometen millor vida
plaer sense
mida
llibertat... pansida.
Punyetes!
Diuen que volen
salvar-nos
per així apartar-nos
del recte camí.
I
aquells que els hi fan cas
per quatre sols de res
s'embruten
bé les mans,
indignes!
El dimoni és molt ric
i ens tractarà
d'amic.
Això és un vici antic
per ells
treure'n profit.
De dimonis resplendor
i gasten amb tothom
el
parlamentarisme.
No els treus res enraonant
ni tampoc
esperant,
mai res no et donaran,
en saben!
Arma't amb un
bon garrot,
una espasa, un roc
o allò primer que
trobes,
i per l'ànima salvar,
quan et vullguen
parlar,
trompada!
Els dimonis que us dic
no són pas vells i
antics
Ric, ric, ric, ric, ric, ric.
No vull dir noms.
No, no diré noms.
|