|
Ja no ens alimenten molles,
ja volem el pa sencer.
Vostra
raó es va desfent,
la nostra esforça,
creixent.
Les molles volen al vent,
diuen: “si no et
donen, pren”.
No és de lladres dir amén,
quan
la suor del que fem,
no l'eixuga el que rebem.
Mullem
d'hora al qui ens la pren.
És qüestió de saber clar
fins quan hem
de treballar
per al sou que ens fan guanyar
per al sou que
ens fan guanyar.
Llavors ja podrem jutjar
el que vol dir
explotar.
Conscients de l'explotació,
no hi haurà més
solució
que aprofitar l'ocasió
i, allò
que es diu amb passió,
fer valer la nostra raó.
Perquè... ja no ens alimenten molles,
ja volem el pa
sencer.
Vostra raó es va desfent,
la nostra esforça,
creixent.
Les molles volen al vent,
les molles volen al
vent,
les molles volen al vent.
|