1917 – 19391

Lev Trotski


10 de juny de 1939


versió catalana feta per Alejo Martínez – alejomp@lycos.es - des de: “1917-1939”, en, Escritos, Tom X, volum 2, Editorial Pluma, Bogotà, 1976, pp. 512-513

Disponible en format .doc i .pdf.

____________________________________________________________


El manifest amb què concloïa el seu treball el Sisè Congrés del partit (juliol de 1917) proclamava: “Des del començament, el proletariat rus comprengué que per al triomf de la revolució russa [...] calia que es produís un aixecament dels proletaris d’Europa”. Recordem que, a causa de l’absència dels líders partidaris, Stalin, junt amb Sverdlov i Bukharin, conduïren aqueix congrés.

L’entrada d’Amèrica del Nord en la guerra [continuava el manifest] animà inclús més als imperialismes dels aliats [...] coneixen molt bé el valor d’aquesta gran democràcia que electrocuta els seus socialistes i asfíxia les petites nacions amb les armes a la mà [...] i que a través de la paraula dels diplomàtics, incomparables pel seu nu cinisme, parla de la pau eterna. Els milionaris ianquis, replets els seus soterranis de l’or encunyat amb la sang d’aquells que estan morint als camps d’una Europa assolada, uniren les seues armes, les seues finances, el seu contraespionatge i els seus diplomàtics per tal d’aixafar els seus col·legues alemanys, amb mires al saqueig universal i per a estrènyer més la corda al voltant del coll de la revolució russa.”

Encara que aleshores Rússia era la democràcia més lliure del món, a la “defensa de la pàtria” el manifest la qualificava de traïció. “La democràcia petit burgesa russa, representada pels partits social-revolucionari i menxevic, ha estat arrossegada al corrent de la política imperialista general. Respecte a açò, s’han igualat per complet amb la política dels social-patriotes de tots els països, que a Rússia s’han convertit finalment en agents directes de l’imperialisme.”

Basta comparar aquests passatges del manifest no sols amb les accions de la diplomàcia soviètica, sinó fins i tot amb els documents de l’actual Komintern, per tal de mesurar la diferència existent entre la revolució proletària i la reacció termidoriana!

1“1917-1939”, Biulleten Opositzi, nº 77-78, maig-juliol 1939.