Go



Emili Gómez Nadal (València, 1907-Valéncia d'Agen, Lengadoc, 1994)

Historiador i escriptor. Professor d'Història Antiga a la Universitat de València, fou col·laborador de Lluís Pericot. Tingué un important paper en la dinamització cultural dels anys 1930, dins d'Acció Cultural Valenciana i dins de la Secció Historicoarqueològica de l'Institut d'Estudis Valencians. Evolucionà gradualment cap a posicions marxistes, que s'evidenciaren en la seva obra antropològica, i en la seva forma d'entendre el fet nacional. Col·laborà en la revista 'Nueva Cultura', fonamentalment amb articles en llengua catalana que abordaven la qüestió nacional. Finalment el 1935 ingressà en el Partido Comunista de España (PCE). La derrota franquista l'obligà a fixar la seva residència a la localitat occitana de Valéncia d'Agen, i tot i la relativa llunyania fou un referent importantíssim en el valencianisme marxista posterior. El 1972 publicà El País Valencià i els altres.

Sobre la seva relació amb el marxisme i el PCE va escriure aquestes ratlles a l’historiador reusenc Xavier Ferré:

[...] La meua participació a NC, sol·licitada per Josep Renau, com el fet de la meua filiació al PCE, no crec que permeten de dir que hi hagué a València un «marxisme nacional» en 1935 pel simple gest meu. Sincerament, l’atenció que m’ha tant honorat, ha estat un miratge. Si durant anys i anys vaig estar integrat en el moviment comunista, ço que ho prima tot és la fidelitat al fet nacional [...] (Valence D’Agen, 26 d'octubre de 1990).

Arxiu d'obres d'Emili Gómez Nadal.

Helios Gómez (Andalucía, 1905 - )

Il·lustrador. D'idees comunistes, el 1930 es traslladà a Barcelona, on s'uní a la Federació Comunista Catalanobalear (FCCB) i col·laborà a "Treball". El mes d'octubre fou empresonat. Alliberat mesos després va reemprendre la seva tasca a "La Rambla de Catalunya" i a un dels portaveus del Bloc Obrer i Camperol (BOC), "L'Hora". L'agost del 1931 fou expulsat del BOC i de la FCCB. Llavors va entrar en contacte amb el Partido Comunista de España (PCE) i el seu referent al Principat, el Partit Comunista de Catalunya (PCC), i col·laborà a "Justicia Social-Octubre". També treballà com a il·lustrador per l'editorial Ariel. En els seus dissenys s'adaptà a les limitacions tipogràfiques de la premsa política mitjançant el cubisme.


Manuel González Alba (Valls, Camp de Tarragona, 1896 - Barcelona, 1934)

Polític, filòleg i editor. Anà a Marselha a estudiar, però, el 1914, quan esclatà la Gran Guerra, s'instal·là a Barcelona. Des d'una posició comunista, aviat va entrar en contacte amb el moviment separatista, i participà en l'operació de Prats de Molló (1925), que acabà en no res, i per la qual fou detingut i empresonat. Un cop alliberat, fundà a Valls, Les Edicions de l'Arc de Barà, que es dedicà sobretot al llibre polític, amb les col·leccions "Biblioteca d'Estudis Socials i Polítics" i "Petita Col·lecció d'Opuscles". Alhora que amb aquesta tasca contribuïa al normalització política de la llengua catalana, fou també col·laborador de Pompeu Fabra en l'obra normativitzadora. El 1930 ingressà en el Bloc Obrer i Camperol (BOC), i tingué un paper important en la difusió del setmanari "Front". Més tard, però, abandonà el BOC (1934), per sumar-s'hi al Partit Català Proletari (PCP), ja que aquesta formació comunista defenia una postura obertament separatista. El Sis d'Octubre fou ferit mortalment mentre defenia la seu del CADCI, al costat de Jaume Compte.

Vegeu: Biografia de González Alba (Fòrum Manuel González i Alba).

Julián Gorkin (Benifairó de les Valls, Camp de Morvedre, 1902 - Paris, 1987)

Polític i escriptor. Fill d'una família aragonesa, el seu nom real era Julián Gómez, però adoptà el de Gorkin com a homenatge a Maksim Gor'kij. Secretari de les Joventuts Socialistes de València del Partido Socialista Obrero Español (PSOE), formà part d'una de les escissions comunistes. Participà en la fundació de la Federació Comunista de Llevant (FCL) del Partido Comunista de España (PCE). Perseguit per la Dictadura primoriverista, s'exilià a Paris, i més tard passà a Moscou, però mantingué els seus càrrecs directius al si del partit. De retorn a Paris, a partir del 1929 adoptà una posició crítica davant de l'estalinisme imperant al PCE. En aquesta etapa parisina traduí a l'espanyol obres de Trockij i d'André Gide. El 1931 trencà definitivament amb la FCL i el PCE i ingressà en el Bloc Obrer i Camperol (BOC). En fundar-se (1935) el Partit Obrer d'Unificació Marxista (POUM) en fou un dels principals dirigents, i a les eleccions del 1936 formà part de les llistes del Frente Popular a la circumscripció de Cádiz (Andalucía). Durant la guerra participà sobretot en la direcció de "La Batalla", com a portaveu de la lluita ideològica del partit contra el feixisme i, progressivament, també, contra el caràcter contrarevolucionari que prenien el PCE-PSUC i el PSOE. El juny de 1937 fou detingut. Més tard fou alliberat, i marxà a l'exili, primer a México i després, de nou, a Paris. El 1941 publicà Caníbales políticos, al que seguí, el 1948, Ainsi fût assassiné Trotsky. El 1974 publicà El proceso de Moscú en Barcelona, sobre els procés polític que patí el POUM després dels fets de maig de 1937. La seua obra literària inclou les novel·les Días de Bohemia (1930) i La muerte en las manos (1956) i obres teatrals com La corriente i Una familia (1931).

Vegeu: Archivo de obras de Julián Gorkin.

Nathan Gould

Polític nord-americà. Arrenglerat ben aviat amb l’esquerra comunista, hi destacà com a dirigent juvenil. S’oposà a la idea que els trotskistes nord-americans fessin entrisme al Socialist Party (SP). Secretari nacional de la Young Spartacus League, el 1936 impulsà la seua entrada en la Young Socialist League (YSL). Les topades amb aquesta organització culminaren en l’expulsió dels trotskistes, que es reorganitzaren en la Young People’s Socialist League (YPSL), de la qual fou secretari nacional. El 1940 s’arrenglerà amb el sector schachtmanista, amb el qual restà vinculat al llarg de la seva trajectòria política posterior.

Arxiu de Nathan Gould.


Index de la lletra g

Index onomàstic | Index de l'enciclopèdia